Agraiments pel que feu i......buffff

Gràcies adolescents per fer el treball que feu amb el consultori de debò!!!

Però tinc un problema i no en trobo la sortida adient el cas es que he tinc una amiga que em va explicar una vegada que vomitava perqué de petita era gorda. Anys més tard quan la vaig conèixer més i despres d'haver vist fotos seves de petita i comprovar que no era ni havia estat mai grassa(era més aviat prima). Aquest any l'he vist més prima i vaig recordar-li el fet anterior i ella em va respondre que no vomitava que simplement li feien arcades el menjar que no li agradava.

Les coses no em quadren, es pasa tot el matí sense esmorzar, ho se perqué s'aixeca tard per anar al cole i no li dona temps i alhora del pati gairebé mai porta bocata i sempre diu que no te gana, que ja se l'ha menjat,que no està acostumada esmorzar,d'avegades menja un pa fi inegral molt petit, i dels bocates normals es menja la meitat i el llença...poques vegades l'he vist menjant un bon bocata sençer. A les colònies quan estavem ella i jo soles gairebé no menjava res, en canvi quan ens sentavem tot el grup de la nostra edat a menjar plegats deia uii quina gana tinc la gent li deia com menjes no i que prima estas, després però deia això no m'agrada i ho deixava, d'avegades repetia segons quines coses, durant la travessa és va saltar apàts em deia lu mateix que no tenia gana com que anavem em parelles només jo podia apreciar allò ja que passavem molt de temps juntes i mira que tots vem menjar poc pero ella deixava el poc menjar que tenia perquè no tenia gana.

Al pati parlavem sovint de que hi han models i que qui no ho voldria ser, de que si el thight gap quedaba bé a tothom i que segons ella qui no en vol un, jo deia que això es de constitució que no tothom en pot tenir un.

Aquest últim any vesteix sudaderes o samarretes amples o pantalons d'esport, un dia li vaig deixar roba meva per sortir de festa (soc molt més baixeta que ella) i li va entrar i vaig poder observar com havia aprimat i esta molt prima, li llenço ironies en plan t'has deixat el bocata vols un troç? Hi han molts dies que sortia (a l'estiu) i no sopava a casa que vol dir que no sopa.

El cas es que de tant en tant hem diu el seu pes sense venir a compte un cop em va dir saps que peso 60kg i no en semblava pas d'orgullosa, més endevant em va dir que es veia grasa, quan em va dir el seu pes actual, 54kg, semblava feliç, fa 1,75 o més d'altura perqué ha crescut i no menja gairebé mai. Ha passat d'una 38 a una 34.

No ser que fer al respecte ho he parlat amb ella i m'ha respòs que em deixi de preocupar per la seva alimentació i que em preocupi per si passa o no de curs, em diu que s'ha de comprar pantalons perque li van grans i desde que te novio s'ha aprimat encara més.

Molts cops em diu gorda de broma perquè menjo molt, sobretot mejar basura tot i que el mejar sa també m'agrada tot això peso de 50 a 54 quilos, faig una 34-36, últimament però m'estic començant a sentir gorda intento fer el que ella fa no menjar, desprès penso està malament i m'agafa un atracon i torno a menjar en excès, menjo tant que quan em moc el meu cos vomita grasa o trosets petis de menjar i fins i tot ma mare em diu que no es normal que mai quedi res del que compra de brioxeria, jo sempre he estat molt prima i menjava normal i variat una mica de tot sense que en falti pero sense excès com ara.

Ja no se si el problema es seu o meu, abans de que tot això començes teniem una amiga que sempre trigava molt a menjar el bocata i el llençacava en aquell moment les dues mejavem sempre i bé, menys aquesta última que acabo de anomenar si els eus pares no estaven no menjava i sempte li perdonaven el que no podia o no volia (aquesta pesava uns 48 i feia 1.70), per sort pasava bastants àpats en familia. La meva amiga de la que us porto parlant fa molts dels àpats sola, menys el sopar (quan sopa a casa) que aleshores suposo que si que sopa i jo necessito menjar cada dos per tres sola o acompanyada. La amiga última s'envà anar a un altre insti (acabant 4t)'i una mica abans de que acabessin les classes del curs passat (1r de batx) ha pasat a això, es com si la meva amiga volgues assemblarse a la altra i a mi en alguns aspectes ,fent veure que menja tant com jo i menjant poc com l'altre,sols que el canvi ara es molt més drástic perquè ha tingut tot un estiu amb molt de temps lliure i sense vigilància de pares.

A mi això m'ha afectat,una perquè quan estavem les tres solien dir-me que estava gorda (sempre de broma) i ara m'ho diu ella de vegades i l'altre perquè em comparo amb la gent físicamebt cosa que mai havia fet. Són bones persones, he d'admetre que no sempre ho han estat perquè al principi de la nostra amistat (2n de la eso) em deixaven sola, però estic molt confosa i tinc ganes d'aillar-me de la societat, però tot i tenir una amistat molt forta amb la meva amiga sento d'altra banda que m'esta fent mal sense adonar-se i segurament jo li faig a ella menjant com menjo al seu devant.

Hola!

Els trastorns de la conducta alimentaria son malalties mentals que poden arribar a ser molt greus. La persona que ho pateix moltes vegades no és conscient de que està malalta i inclús nega que estigui deixant de menjar, tal i com sembla que la teva amiga diu. Et recomanem que si realment veus que ella no està bé, que està perdent molt de pes i que tot això li està afectant a la seva autoestima, a les amistats i al cole, parlis amb els seus pares i els hi expliquis tot el que ens has comentat. Pot ser que estigui patint un trastorn alimentari, i quan abans vagi al metge millor ja que és important que si tot això es confirma, comenci un tractament especialitzat.
Sabem que pot ser difícil per tu explicar tot això als seus pares, i inclús que la teva amiga s'enfadi amb tu, però si es confirma que està malalta t'ho acabarà agraint. Ella, pel que dius, està clar que no ho explicarà a casa.

Respecte al que comentes sobre tu, és normal que les coses que observes en la teva amiga t'acabin afectant i que en algunes coses (conscient o inconscientment) tinguis tendència a imitar-la. El problema apareix quan aquestes conductes poden afectar-te a la teva salut i autoestima.
Pel que dius, tu ets conscient de quines coses són correctes i quines no, i si veus que la teva amiga t'està influenciant negativament, hauries de parlar-ho amb ella i potser agafar una mica de distància. Si ella està malalta no és culpa teva ni ets tu la responsable de curar-la ni de controlar el que menja i fa. Tu has de preocupar-te per la teva salut i no deixar que tot això t'acabi afectant a tu.

Igualment, si veus que aquesta situació et sobrepassa, parla'n tranquil·lament amb la teva mare, ella sabrà com ajudar-te.
De vegades ens fa por explicar aquestes preocupacions als pares perquè pensem que no els volem preocupar o que son tonteries, però realment són les persones que millor ens poden ajudar.

Molts ànims!
Una abraçada.