Uns cambis en la meva vida

Hola, bé doncs m'agradaria que m'aconsellesiu o alguna cosa similar. La questió és que des de que va començar l'escola els companys , companyes, amics, amigues... Em van començar a fer el buit. Jo no entenia res, però després vaig anar lligant caps i tot. Es veu que una persona va anant explicant rumors meus, cosa que alguns no són certs , sinó que sols tenen un 25 % de cert. Al principi no li donava importància i feia que s'en donguèssin compte, de que no els volia a la meva vida, que intentèssin el que intentèssin no serviria de res. Però la cosa es va anar extenent, i ara molta gent m'ha deixat de parlar sense donar-me explicacions ni res. Hi ha altres que són simpàtics a la cara però, a l'esquena he escoltat com hem ficaven verda. I amics reals a l'escola m'he adonat de que els puc comptar amb les mans... Ara la cosa segueix igual, tot i que hi ha alguns/es que ja fins i tot hem molesten i se'n riuen a la cara.Jo agafo i cambio la mirada i marxo ca a l'altre costat del grupet. I no crec que sigui assatjament ni res d'això, perquè hem vaig informar i només coincidia en que ho fan per enveja , i la persona que ho va començar , sempre m'en ha tingut... M'agradaria pensar que no estic apunt de sufrir-ne un o que ja està començant... Ja no puc comptar ni amb els meus millors amics, ja que ara mateix només som companys o ni això...Aleshores sem va ocorre cambiar d'escola, però esque tota la ciutat casi tota ho sap algunes persones de les escoles...I si ho van difonent... Ara encara la cosa no està tan malament, almenys no són les persones de les estraescolars,aquestes sempre m'alegren el dia!Es a dir en les estraescolars, hi ha gent de totes les escoles o gairebé totes,i la majoria estan bé...Però ja no sé que pensar. I a casa vaig estar una temporada que segons els meus pares vaig estar terrible, era l'etapa en la que no sabia que fer, en la que estava perduda i nomes veia les coses de negre, ara intento veure les coses d'una forma més positvia però costa.. PAssant tot això... Gràcies per la vostra atencó.

Doncs t'animem a seguir lluitant i a mantenir-te de manera positiva. Costa molt, ho sabem, però ñes la manera per anar lluitant contra tot això.

Ets valenta i no sabem què diu la gent del teu entorn de tu, però segur que mica en mica aniràs coneixent gent (o la gent del teu voltant anirà veient) que ets una persona fantàstica, valenta i positiva i això cridarà l'atenció de persones que vulguin estar amb tu.

Ànims!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com