L'amor i la distància

Us escric perquè tinc certes inquietuds. Havia viscut tota la vida a un lloc, i, per cuestions de la vida, em vaig mudar.
Peró no de ciutat, o de país; de continent.
Jo estava enamorada, o algo així i amb el temps i les noves persones que vaig conéixer em va ''passar''.
Ara, gràcies a la xarxa i aquestes coses, he tornat a possarme al día amb aquest noi. (No en contacte, ens seguim a les reds socials).
De la nit al matí, m'he donat compte de que estic tan enamorada com ho estava, o fins i tot més.
Existeixen certes barreres que no us puc explicar, i tinc por de parlar-li i que no hem fagi cas.
La meva intuició (que no sé si es veritat) em diu que sent algo semblant. M'envie senyals. Pero no son suficientment clares.
No sé quan tornaré a visitar la ciutat, i l'universitat la faré aqui on soc.
Qué puc fer? Cregueu que existeix alló del destí que fica a la persona indicada al teu camí?
Ajuda, no tinc gana, son i estic tot el dia angoixada.

Hola,

Sóc l'Helena Angel, psicòloga del servei de la consulta jove de l'IESP. No sabem si el destí existeix, però sí que ens dona la sensació que sents coses molt fortes per aquest noi.

Crear-se una realitat en funció a les sensacions i a les vibracions no ens porta enlloc, si a través de les xarxes socials heu establert contacte, potser podries dir-li el que ens has explicat aquí, explicar-li la por que et fa "tinc por de parlar-li i que no hem faci cas", sabent que el fet que li parlis no garanteix que contesti...

Potser aquesta paràlisi de no poder fer res és la que et genera l'angoixa, sovint passant a l'acció l'angoixa es redueix.

Una abraçada i gràcies per utilitzar el consultori!

Helena Angel
@HelenaAL
www.consultajove.cat