Bona tarda Marta,
Moltes gràcies per escriure, només per fer això ja demostres ser una bona amiga. Per tot el que dius sembla que malauradament la teva amiga si que està patint un trastorn de la conducta alimentaria. És normal que li estigui canviant el caràcter i que cada vegada veieu que està més prima. Els trastorns alimentaris són un trastorn psicològic en que la persona no veu que està malalta, per això no podrà acceptar-ho. Molts cops a casa fan moltes coses per amagar-ho, per això és molt possible que els pares no ho hagin notat. També entenc que tinguis por de parlar amb els seus pares. És cert que s’enfadarà al principi, però després quan estigui una mica millor t’ho agrairà enormement. De fet ser bona amiga a vegades passa per fer coses desagradables com aquesta, però és l’única manera d’ajudar-la. Si totes les amigues ho veieu, jo penso que el millor és que ho aneu a parlar unes quantes amb els pares o que parleu amb el tutor de l’institut perquè transmeti aquesta informació tant important. Tot i així a vegades el més ràpid és parlar directament amb la família.
No et preocupis que tot anirà bé. I un cop la família ho sàpiga la podran ajudar i començarà a millorar poc a poc. Els hi podeu dir que si volen poden venir a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, i que allà els assessorarem del que poden fer.
Moltes gràcies guapa!
Carlota López Ballestar
