Bon dia Sara!
M’alegro moltíssim de que hagis escrit al consultori per explicar-nos tot això que t’està passant. Malauradament això que ens expliques és molt habitual. Molts cops quan no ens sentim bé amb nosaltres mateixos tendim a comparar-nos amb els nostres amics. Quan tu vas fixar-te amb la teva amiga ella just estaria en la primera fase de la malaltia, aquesta fase és coneguda com “la lluna de mel”. És un moment en que només veus coses bones o efectes positius del que estàs fent. Tu vas veure la seva pèrdua de pes i vas decidir pujar-te en el mateix carro… pensant només amb els canvis del cos però no en tota la resta. Crec que aquesta és la fase que tu acabes de passar. Després ja arriba una fase molt més real, en que t’adones en que no tens el control de la situació, el menjar et controla a tu, cada cop et sents més angoixat i més trist i t’adones que la teva vida no canvia per molt que hagi canviat el teu cos i que hagis perdut pes… de fet potser ni acabes de ser conscient d’aquesta pèrdua de pes. Si et fixes s’assembla molt al que tu expliques….
Em sap molt de greu, però si que estàs patint un trastorn de la conducta alimentaria, de fet jo penso que ja ho sabies i et costava acaptar-ho i que has escrit per confirmar-ho i segurament per demanar ajuda. Lo positiu és que fa relativament poc que tot ha començat i que ets conscient de perquè vas fer-ho. Una altre cosa bona és que ELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA ES PODEN CURAR però també has de saber que per fer-ho necessitaràs fer un TRACTAMENT. Molts cops pensem que si comencem a menjar millor ja deixarà d’existir el problema, però has de saber que la qüestió no és el menjar. Crec que has estat molt valenta escrivint al consultori i ara et falta fer un pas important, molt important. Crec que és molt important que parlis amb la teva família i els hi expliquis el que t’ha passat i us recomano que després vingueu un dia a l’ACAB i puguem veure’ns i parlar una estona. Si vols pots fer-ho amb mi i estarem una estona soles, sense que entrin els pares i puguis explicar-me el que necessitis.
Segurament hi ha una veueta en el teu cap que et diu… “tu això no ho necessites”, “t’ha dit que si que tens un trastorn alimentari, però tranqui que tu controles… ara poc a poc comences a menjar una mica més i a intentar no vomitar i ho solucionaràs”, “intento no seguir perdent de pes i ja està… així no empitjoraré” i comentaris d’aquest tipus. És una cosa típica però que sàpigues que això no ho dius tu… ho està dient la malaltia i tu has de ser forta per no escoltar-la. Confio amb tu i estic segura que faràs el que és millor per tu… sinó cada vegada et sentiràs pitjor tant física com emocionalment.
Et deixo el telèfon, quan truquis demana per mi a veure si hi sóc i et puc atendre.
93 454 91 09
Una abraçada molt forta i gràcies per haver escrit, de veritat!
Carlota López Ballestar
