Sisplau ajudeu-me.

Hola, soc una noia de 16 anys i tinc un problema que m'esta rondant des de fa molt temps.
Abans que res, ja he tingut problemes amb la meva alimentació. Fa 2 anys mes o menys, els professionals em van diagnosticar anorexia, ja que vaig baixar 16 kilos amb tres mesos, es a dir, amb 1.52 pesava 38 kilos. La meva recuperació va trigar mes o menys 5 mesos amb un hospital de dia, i em van donar l'alta, amb 46 kilos, i per ser sincera vaig surtir d'alli bastant animada. Vaig seguir el meu tractament amb una psicologa i una infermera durant uns quants messos més. Pero el problema era que no vaig mantenir el meu pes, vaig pujar pes, cada vegada que me pesava tenia un o dos kilo més, ells es pensaven que no sabia el meu pes, pero jo me pesava a casa, i bueno per ser sincera quan anava amb la psicologa ja no parlavem tant del tema de la alimentació i finalment em van donar l'alta amb un pes de 56 kilos.
Donat tot això, el meu problema no ha finalitzat, ja que encara vec que tinc la meva autoestima molt baixa, perquè sincerament no puc arribar a estimarme gens. Actualment el meu pes es de 59 kilos, cada vegada pujo més i més de pes.. i estic molt preocupada. Fins i tot m'ha mare m'ha dit, "ens em de controlar amb el mejar, ja que estas pujant de pes" i té rao, pero tinc molta ansietat, i ha hagut un mes que vaig estar tan depresiva que vaig començar a provocar-me el vomit, al veure que me feia molt mal la gola i que no me feia efecte, vaig parar de fer-ho. Pero ara que es estiu, no se com remediar tot això, no puc sentirme be amb la roba, no puc anar a les piscines ni res. I tinc la ansietat de menjar i menjar, i avegades m'he provocat el vomit, pero vec que m'esta fent mal i no continuo fent-ho.
Ara estic així d'estancada, que mideixo 1.52 i peso 59 kilos, i vull baixar de pes per sentirme bé, o es lo que penso. Tinc la meva ment molt intranquil·la... Que puc fer? Ajudeu-me sisplau.

Hola guapa!
En primer lloc vull donar-te les gràcies per haver escrit al consultori i t’agraeixo que hagis explicat això. Sé que no et deu ser fàcil parlar del tema i has estat valenta explicant-ho i demanant ajuda. Pel que expliques vas fer un hospital de dia i quan vas arribar a cert pes vas sortir i vas continuar amb una psicòloga. El primer que has de saber és que quan vas sortir no significava que estaves curada, sinó que volia dir que estaves millor i que per tant creien que el més indicat era un tractament ambulatori. Quan s’arriba a aquest punt és important buscar un psicòleg especialista en trastorns de la conducta alimentaria. Està bé que deixéssiu de parlar tant del menjar perquè al final el menjar i el cos no son el problema real, el problema són les causes que hi ha darrera que sempre son varies. Penso que estaria molt bé que tu i els teus pares pugeu venir un dia a l’ACAB i així podem parlar-ne amb calma i podem veure que et pot anar millor. Sinó la meva recomanació és que aneu al metge i busqueu un psicòleg especialista en TCA. Entenc que ara estiguis angoixada perquè sents que estàs en la fase del descontrol. El que has de saber és que l’objectiu ara no és el control... és el NO control perquè si t’hi fixes, sempre que hi ha control acaba arribant el descontrol. Intenta no preocupar-te pel pes i fins i tot intenta no obsessionar-te en el símptoma. Mentre trobes ajuda mireu com un aprenentatge. En comptes de quedar-te mirant que passa després del símptoma (la menjada de coco que et fas del que has menjat o no menjat, etc.) pensa en que ha passat abans del símptoma. Si t’has enfadat amb algú, si estaves enfadada, si estaves trista.... I escriu-ho. Molts cops tot el que no expressem en paraules acaba sortint d’aquesta manera.
Si decidiu venir al ACAB si vols pots preguntar directament per mi i podem xerrar una estona.
Aquí et deixo el telèfon 93 454 91 09
Una abraçada molt gran!
Carlota López Ballestar