Tessa
Tessa
Any: 2003
Comarca: Maresme
Data: 02/10/16 17:08
L'enveja m'està afectant profundament...
Hola!
Sempre he sigut una noia bastant envejosa, però fa cosa d'un any, aquesta enveja que semblava inofensiva, ha anat creixent fins arribar a un punt, que és molt bestia. Quan estic a classe m'ho prenc tot com un concurs, si per exemple, un company respon una pregunta que jo no sabia, em renyo mentalment per no haver-la sabut respondre, si alguna persona em supera en la nota d'un exàmen, em posó sumament trista i de mal humor. També sóc una persona molt exigent amb mi mateixa. Sempre que faig un examen estic moooolt nerviosa per saber el resultat... Quan trec menys d'un 8 em poso trista. En general m'exigeixo massa. Sé que no és pas dolent que sigui exigent, però jo ho sóc massa... Amb això no vull que penseu que sóc la típica empollona sense vida social que es pasa el dia empollant... Al contrari, vaig al cau, quedo molt amb les amigues... Faig segon d'ESO, vaig acabar el primer d'ESO amb molt bones notes, però per algna raó, penso que bixaré de notes o de rendiment...
Em podeu donar algún consellet per ofegar aquests mals pensaments?
Moltíssimes gràcies!!! Un petonet gegant!
Elena Crespi
Elena Crespi
Data: 18/10/2016 07:30

Hola Tessa! Come stàs?

Primer de tot, donar-te les gràcies per entrar al consultorio i explicar-nos la teva situació. Reconèixer el que et pasa és un par gegant per començar-hi a posar remei i fer quelcom que et sigui més productiu per a tu mateixa!

Pel que ens dius, et direm que estàs en el camí de l'autoexigència i aquest camí és molt i molt dur perquè implica: 

  • posar-te objectius molt alts
  • no estar contenta amb el que aconsegueixes
  • castigar-te perquè ho podies haver fet millor
  • no valorar-te
  • disminuir la teva autoestima
  • no arribar mai al que et proposes perquè sempre vols més del que havies aconseguit
  • si aconsegueixes algún pas, no és suficient perquè no has arriba a l'objectiu gran que volies

I aquest camí implica cremar-se.

Per tant, t'aviser a temps perquè canviïs i busquis el camp de la disciplina. Aquesta implica:

  • começar marcant-se objectius assolibles
  • els petits passos aconseguits aporten felicitat
  • si hi ha alguna error, ens poder enfadar i estar tristes, però valorem que ha passat i en que ens hem equivoat per a poder fer-ho millor la propera vegada
  • hi ha reconeixement i es valora allò que es va aconseguint, encara que no s'hagi arribat a l'objectiu
  • augmenta l'autoestima
  • com que es va fragmentant l'objectiu gros en objectius petits, mica en mica, es va assolint aquest gran objectiu
  • en el moment en que s'assoleix un pas, per petit que sigui, s'est contenta i es reconeix que, mica en mica es va peu bon camí

Et recomano que miris aquest vídeo "http://www.xiptv.cat/ben-trobats/capitol/aprendre-dels-errors


" target="_blank">Aprendre dels errors" del probrama Ben Trobats del Punt Avui Tv, on col·laboro. Justament aquí parlem d'això.

I has de cuidar la teva autoestima perquè quan valoris qui ets, què tens, com lluites per aconseguir-ho... l'enveja desapareixerà perquè tindràs un bon nivel d'autoestima...

Gràcies per la confiança i fins aviat!
--

Elena Crespi i Asensio
Instagram: @elenacrespi81

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.