Be doncs

Hola, bon dia:
Primer de tot agrair-vos per la feina que feu ajudeu a molts adolescents com jo.
Vaig al grà no m'enrotllo més. (utilitzaré paraules vulgars)
Fa dos dies els meus pares em van comunicar que em tinc de casar amb un gran amic meu de la infancia(que es musulmà). El problema (apart de que em montin la vida) es que jo estic enamorada del fill de la cuinera. I deveu pensar i?
El gran dilema es que fa 2 setmanes em vaig follar el fill de la cuinera, en plan duro contra el muro.
El meu altre problema es que sóc musulmana i les dones no podem opinar, els meu pare es el pitjor de tots sempre m'obliga a fer tot el que ell vol ja que segons ell, només sóc una dona un error de la natura. Jo no entenc com me mare permet tot el que li diu a part tambe ser que a vegades la pagat pel simple fet de parlar amb el jardiner. No em fa por el fet de tenir de casar-me amb el meu amic sino que ell sigui com el meu pare. A més el fill de la cuinera em va dir que esperes a fer-ne 18 per casar-me (que es l'edat legal per casar-se aqui (sooooooort)) felsi creure als meus pares que em casaria i fugar-me amb ell. Jo estimo al fill de la cuinera. A més porto 3 dies de retard amb la regla i no vaig comprobar si el condó s'havia trencat. No se si son els nervis però no em baixa. Gràcies