Els meus pares estan separats, a vegades penso que es el millor perquè estaven tot el dia discutint però també m’agradaria molt que tot sigues com abans. El meu pare esta a l’atur i porta 2 anys o així, per això ja no li donen més diners perquè pel que se quan portes un cert temps ja no et donen més. Estic molt rallada perquè la meva mare té novii des de l’estiu i quan vam anar el meu germà, la meva mare i jo de vacances estava tot el dia amb el mòbil parlant amb ell i no ens feia cas. Ara el seu xicot viu a casa de la meva mare, em cau malament però m’aprofito perquè té cavalls i m’encanta muntar. El problema més greu de tot es que el meu pare no té diners i la meva mare li a de donar i estic tot el dia pensant en que em fastidia que estigui a l’atur però després penso i es que no a buscat res en dos anys i ho busca ara amb 49 anys, a mi i el meu germà ens a tret diners per comprar i sabent que no té res el meu germà es compra la play4 i desprès em diu a mi que li deixi diners jo que lo d’ell es per el carnet i no era així. També em molesta molt que la meva mare li fa molt més de cas al meu germà, per exemple si jo dic que una cosa es veritat, em diu que no ,però si desprès el meu germà diu que si que jo tinc raó si que li fa cas. També es com si jo sigues la chacha de tothom perquè si per alguna cosa s’ha de comprar alguna cosa he d’anar jo sempre. Tothom es pensa que jo estic bé perquè sempre estic somrient però estic feta una merda. He arribat a pensar en treu-me la vida però no crec que sigui capaç.
Una altra cosa, es normal que sempre estigui inventant-me vides perfectes o inclús a vegades són pitjor que la meva. Sempre ho faig m’invento que sóc molt divertida que tinc molts amics o que tinc novio. M’agrada ficar-me a l’habitació per estar sola i pensar i sempre acabo pensant en historietes. No surto al carrer a fer cap tomb i per això el meu germà em diu que estic amargada o antisocial. Sempre que em diu amargada ho passo malament perquè jo sempre ho he pensat que estic en la merda i que em vull morir i moltes vegades no puc amb la meva vida, el pitjor es que tothom pensa que sóc feliç i no ho sóc.
No se si s'ha publicat l'altre.
Laia Sala Data: 07/02/2017 20:05
Hola Sensenom,
Intentaré anar a pams perquè aquí se t'han ajuntat molts temes.
Pares - Els teus pares van prendre la decisió de separar-se i tu mateixa dius que va ser la millor decisió perquè no paraven de discutir. Ja t'avanço que mai tornarà a ser com abans. Has de poder adaptar-te a la nova situació i guardar els bons records dins el cor, que et permeti recordar-los sense patir.
Atur del pare - Aquest punt no és responsabilitat teva. Estic convençuda que el teu pare està fent els possibles per sortir d'aquesta situació, així que deixa que ell s'encarregui d'això. Si et preocupa, parla amb algun tiet o familiars del teu pare, que així també et donaran més seguretat. L'únic que, suposo, està a les teves mans, és la gestió de la teva pròpia economia. Si el teu pare et veu responsable amb els diners, segur que se sent orgullós de tu.
Germà - La gelosia cap al teu germà, és habitual. Pel que expliques, ell és més gran per tu i els teus pares li donen més valor a la seva paraula. Entenc que això et molesti, però si la teva mare s'adona que sempre ets sincera amb ella i que pot confiar en tu, ja veuràs com et donarà un vot de confiança
Amics - No tens cap obligació de fer veure que estàs bé. Si estàs malament, si tens ganes de plorar, si et sents trista... parla amb algú. Explica-ho! És la manera de desfer el nus que se'ns fa quan sentim dolor.
Confia en la gent del teu voltant, ells també et poden cuidar. Recorda que no ets la salvadora de ningú, només de tu mateixa, així que deixa que cadascú agafi la responsabilitat de la seva pròpia vida i fes alguna cosa per cuidar-te a tu mateixa. Mima't i deixa't mimar, d'acord?
Una abraçada!
Laia Sala
Instagram: @terapia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
