Bona tarda guapa!
Moltes gràcies per escriure al consultori.
Em sap greu veure que estàs passant per una època complicada però al final de tot acabem aprenent. És important que pensis sobre el que et passa però no tot el dia perquè aleshores t'acabes angoixant molt. Potser podries deixar-te un espai cada dia per poder pensar-hi, et pot ajudar escriure-ho en un diari, i després apartar-ho, perquè no t'acapari les 24 hores del dia. També és molt important que ho comparteixis amb els teus amics o família, sempre ajuda molt i farà que "no petis". Quan més t'ho guardis més acabaràs explotant.
Pel que fa al menjar em sembla molt positiu que vegis la connexió amb les coses que t'estan passant i amb les teves emocions.
Seria una mica així:
Situació desagradable -> El que penses -> Emoció -> Conducta
Poso un exemple perquè s’entengui millor:
Em donen la nota d’un examen i no és la que jo esperava -> Penso que hauria d’haver estudiat més -> Em poso trista -> Menjo magdalenes amb Nutella
Però això és complica:
Menjo magdalenes amb Nutella perquè estava trista -> Penso que ja he tornat a fer el mateix i que no sé gestionar el que em passa -> Em sento culpable -> Menjo més coses dolces.
Com veus és un cercle viciós i s’ha d’intentar fer algo per frenar’l-ho.
Hi ha persones que acaben tenint el que és coneix com “gana emocional”. És a dir, en funció del teu estat anímic sents la necessitat de menjar, a vegades el que sigui o altres menjars concrets. En el teu cas, pel que expliques pot estar passant això. Molts cops ens passa això perquè ens falten eines per gestionar les nostres emocions.
Aquest és un hàbit que tot i que d’entrada no és greu pot convertir-se en un hàbit desaconsellat. Per això seria millor buscar altres estratègies per estar menys nerviosa. Això és molt personal i cada persona té que buscar que li va bé, però et deixo unes quantes idees:
Anar a caminar una estona
Fer esport
Posar-te música relaxant
Llegir una estona
Quedar amb una amiga
Dibuixar
Pintar mandales
Mirar una sèrie
Espero que tot això et pugi servir.
SInò ens pots tornar a escriure o pots venir a l'Associació (www.acab.org) si sents que tot això va a més.
Una abraçada guapa!
Carlota López Ballestar
Psicòloga
