Una mica llarg..

Des de 3r d'ESO que m'agrada el meu millor amic, tot i que ho vaig intentar dissimular és devia notar moltíssim ja que se'n va adonar. L'any passat la cosa va anar a més, cada vegada que sabia que passaria per davant l'institut durant el pati, jo em posava tope nerviosa i vermella fins al punt en què era evident que em molava.
Va arribar el dia que vaig ser capaç de dir-li que m'agradava personalment (prou estona em va costar), ell em va dir que ja em diria alguna cosa. Al final em preguntar si volia que comencéssim a sortir i jo evidentment vaig accedir, (em va costar assimilar-ho ja que tinc poca autoestima), durant l'estiu quedavem a les tardes i parlavem i passejavem pel poble però tot i que volia jo no era capaç d'agafar-li la mà pels maleits nervis. Tot i que ens vam fer varis petons sobretot a les nits.
Total que els dos vam notar que ho havíem de deixar perque no avançavem gens, tot i seguir sent amics evidentment.
Però mesos després segueixo ''pilladissima'' i com treballa molt no el veig des del mes de desembre i estic 'desesperada' per veure'l pensant si val la pena o no demanar-li per sortir un altre cop però jo atrevint-me a demostrar-li tot el que sento. Què puc fer??