Anoniiim
Anoniiim
Any: 2002
Comarca: Alt Empordà
Data de publicació: 09/08/2017 18:10
Com el puc oblidar?
Hola! Primer de tot gràcies per ajudar-nos a tots tant i us agraeixo molt la vostra feina.

Doncs el que em passa és que ja fa just 1 any que m'agrada un noi bastant més gran que jo (7anys i és un monitor de casal). Primer vaig pensar que seria una tonteria que només era atracció i que amb el pas del temps l'oblidaria. Doncs no, porto 1 any i segueixo igual inclús pot ser que més enamorada i tot. Vull oblidar-lo, però es que el que passa és que durant aquest any que porto, he reflexionat molt sobre ell i amb les coses que han anat passant crec que pot ser és ell el meu amor verdader, la meva meitat. Que perquè ho penso? Doncs perquè des de que el conec que vaig sentir que la meva vida millorava. Si que es cert que moltes nits les he passat plorant per ell però també és el que fa que segueixi en peu en el meu dia a dia. He tingut un problema bastant greu que afectava a la meva salut que fins i tot vaig pensar en rendir-me però vaig decidir no fer-ho en gran part per ell. Bé, simplement és perquè no és perquè vulgui, sinó perquè sento que és amb ell amb el que he de compartir la meva vida... però el problema es l'edat.
Us ho he explicat perquè se que sinó em diríeu que es cosa d'atracció que ja se'm passarà però és que no se'm passa, i encara que si que el vull oblidar, hi ha una altra part de mi que no vol i estic molt confosa, per això us demano ajuda... què puc fer? Intento algo amb ell o deixo que segueixi siguent el meu amor platònic (encara que ell a vegades em tira una que d'altra indirecta)? I per últim... que hi penseu de tot això?

Moltes gràcies i espero que em pugueu ajudar!
Laia Sala
Laia Sala
Data de publicació: 13/09/2017 17:08

Hola!


Nosaltres no podem decidir per tu i podem entendre perfectament que el que sents és més que una atracció. També et diré que l'amor que sents és platònic, és a dir, que forma part de la idea que t'has fet tu de com és ell. No heu tingut oportunitat per conèixer-vos ni veure com reacciona. T'has enamorat de la manera com et tracta com a monitor, però no com a parella. 

Entenc que et pugui agradar, que et faci sentir bé i que notis que la diferència d'edat no és un problema, però et diré que el gran obstacle és la situació vital. És a dir, tu encara estàs estudiant i ell ja està pensant en treballar o marxar a viure fora de casa. Esteu vivint realitats molt diferents i és molt difícil trobar un punt en comú. 

Si sents que li has de dir, endavant! A veure com reacciona, però guardar-lo com un amor platònic també és molt bonic....


Una abraçada i bon inici de curs!

Laia Sala

@teràpia25

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Amb la col·laboració de