RandomGirl
RandomGirl
Any: 2000
Comarca: Maresme
Data de publicació: 27/08/2017 19:29
Consell Anorèxia
Bon dia, no crec que pugueu ajudar-me, però per intentar-ho no perdo res...
Intentaré explicar bé la història, tot i que fa molts mesos que tinc aquest problema i no recordo molt bé de l'ordre dels fets, intentaré explicar-me el millor que pugui.

Tinc una amiga (quan dic una amiga vull dir una amiga de veritat, NO m'estic referint a mi mateixa) que té un trastorn alimentari. L'estiu passat la veia bé, però al començar el curs la van ingressar a l'hospital i em vaig sorprendre molt, tot i que ja l'havien ingressat fa uns 2 anys però no va voler explicar-me per què. Resulta que la van ingressar perquè no menjava i es va aprimar molt. Al llarg del curs las seves amigues hem anat a visitar-la a l'hospital i quan li donaven l'alta tornava a aprimar-se. Aquest estiu ha tornat a aprimar-se i menja poc.

Ella nega tenir un trastorn, diu que no menja a l'hospital perquè la fan engreixar massa i que li posen molts plats. Quan està a casa no menja i s'aprima.

La meva amiga sempre em diu que està molt trista i amb depressió, els seus pares ens demanen que li fem companyia per animar-la però els estudis em tenen massa ocupada i quasi mai podem quedar (aquest estiu he quedat més amb ella). Sempre li demano que faci un esforç per poder estar bé i així poder oblidar-se ja dels metges d'una vegada.

El problema és que no millora i jo ja no sé com ajudar-la (sóc conscient que l'única ajuda que li puc donar és la meva amistat i suport, però no serveix de res). En uns mesos farà 18 i clar ja no podran ingressar-la si ella no vol, totes les seves amigues estem preocupades perquè pensem que no millorarà i li passarà alguna cosa greu.
He demanat consell als meus pares però em diuen que no em vegi molt amb ella i ara estan obsessionats amb la meva alimentació perquè pensen que també acabaré anorèxica (cosa impossible perquè menjo bé, faig tots els àpats del dia i menjo bé, sóc conscient dels perillosos que són aquests trastorns).

Voldria algun consell sobre que fer per ajudar-la, puc fer alguna cosa perquè es curi?
Alba Garcia
Alba Garcia
Data de publicació: 30/08/2017 12:56

Hola guapa! 

Gràcies per escriure al consultori i explicar-nos el que et preocupa. 

Pel que ens dius la teva amiga està patint anorèxia i ha fet diversos ingressos, però sempre que té l'alta torna a perdre pes. L'anorèxia és un trastorn de la conducta alimentaria (TCA), que són malalties mentals greus. Una de les coses que dius que li esta passant a la teva amiga, és que nega el trastorn, i es bastant freqüent en persones afectades per un TCA estiguin en aquesta fase de NO consciència de malaltia. En aquesta fase és molt difícil poder treballar, és a dir, si no acceptes el que t'està passant és molt difícil poder-hi lluitar. 

Apart de lo que és evident: no menjar o menjar molt poc, aprimar-se, ... les persones que pateixen un TCA arrosseguen un gran patiment, acompanyat segurament d'una autoestima molt baixa, insatisfacció,... forma part també de tot el que li està passant. 

Entenc que estiguis molt preocupada, i que sobre tot el tema de que aviat faci 18 anys també us preocupi... però has de pensar una cosa: la responsabilitat de curar-se és de la teva amiga. I a vegades en aquestes situacions és necessari "tocar fons" per veure la gravetat del què li està passant... i poder fer un cop de cap per posar-hi solució. 

En aquest enllaç trobaràs una sèrie de pautes elaborades per l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia que potser poden ajudar-te: http://www.acab.org/ca/que-son-els-trastorns-de-la-conducta-alimentaria/que-poden-fer-els-amics


">

A la web també trobaràs molta informació sobre aquests trastorns, per poder entendre millor que li passa a la teva amiga. També els hi pots explicar als teus pares, i mirar-ho junts. Entenc que a vegades els teus pares es puguin preocupar, perquè son temes que espanten molt. Si en parleu, podran estar més tranquils i si coneixen com funciona una mica el tema segurament et podran fer costat, i entendre també què li passa a al teva amiga. 

En resum, és molt difícil que puguis ajudar a que la teva amiga es curi... però estar al seu costat és una de les coses que la podran ajudar per tenir més força! 

Espero haver-te ajudat! 

Una abraçada! 


Alba Garcia 

Psicòloga 

http://www.acab.org


">www.acab.org


Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Amb la col·laboració de