Hola guapa!
Gràcies per escriure al consultori i explicar-nos el que et preocupa.
Pel que ens dius la teva amiga està patint anorèxia i ha fet diversos ingressos, però sempre que té l'alta torna a perdre pes. L'anorèxia és un trastorn de la conducta alimentaria (TCA), que són malalties mentals greus. Una de les coses que dius que li esta passant a la teva amiga, és que nega el trastorn, i es bastant freqüent en persones afectades per un TCA estiguin en aquesta fase de NO consciència de malaltia. En aquesta fase és molt difícil poder treballar, és a dir, si no acceptes el que t'està passant és molt difícil poder-hi lluitar.
Apart de lo que és evident: no menjar o menjar molt poc, aprimar-se, ... les persones que pateixen un TCA arrosseguen un gran patiment, acompanyat segurament d'una autoestima molt baixa, insatisfacció,... forma part també de tot el que li està passant.
Entenc que estiguis molt preocupada, i que sobre tot el tema de que aviat faci 18 anys també us preocupi... però has de pensar una cosa: la responsabilitat de curar-se és de la teva amiga. I a vegades en aquestes situacions és necessari "tocar fons" per veure la gravetat del què li està passant... i poder fer un cop de cap per posar-hi solució.
En aquest enllaç trobaràs una sèrie de pautes elaborades per l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia que potser poden ajudar-te: http://www.acab.org/ca/que-son-els-trastorns-de-la-conducta-alimentaria/que-poden-fer-els-amics
A la web també trobaràs molta informació sobre aquests trastorns, per poder entendre millor que li passa a la teva amiga. També els hi pots explicar als teus pares, i mirar-ho junts. Entenc que a vegades els teus pares es puguin preocupar, perquè son temes que espanten molt. Si en parleu, podran estar més tranquils i si coneixen com funciona una mica el tema segurament et podran fer costat, i entendre també què li passa a al teva amiga.
En resum, és molt difícil que puguis ajudar a que la teva amiga es curi... però estar al seu costat és una de les coses que la podran ajudar per tenir més força!
Espero haver-te ajudat!
Una abraçada!
Alba Garcia
Psicòloga
