Anònima :)
Anònima :)
Any: 2001
Comarca: Tarragonès
Data de publicació: 08/10/2017 00:35
Amor probablement correspost/no correspost
Aquest estiu he conegut un noi. Bé, ja el coneixia però aquesta vegada ha sigut diferent.
No puc dir que m'hagi enamorat d'ell perquè sóc de les que pensa que enamorar-se no és fàcil.
Ell té un any més que jo, i puc assegurar que les dos setmanes que he estat amb ell aquest estiu (No de parella) han estat de les més maques que mai he pogut experimentar. La distància és una cosa que em mata.
Després de l'acomiadament... Va se molt dur, però esque ja fa dos mesos que ens vam separar i varem estar fins a un mes o així parlant per telefon etc... Super bé, però de cop es va cabrejar ves tu a saber perquè. I esque no faig més que penasr en ell, en tot el que ha passat aquest estiu amb ell (Era la nostra primera vegada) i bueno... va estar molt bé. Ens enteníem molt bé en general. No faig més que passar-me les nits plorant i escrivint sobre tot el que ha passat.
La meva vida és força difícil i li he explicat a ell, i m'ha recolzat molt, i el que no vaig entendre és el canvi repentí... O sigui sé el motiu (gelos) però ja li vaig dir que no parlaria més amb ell perquè tampoc no el coneixia a l'altre i m'importava res. (Que quedi clar que ell no em va dir que ho deixés de fer), Però segueixo creient que algo més hi ha per darrere.
M'ha dit molts cops que he estat com el seu primer amor (Per diverses coses) i a mi que em diguin aquestes coses em maten i era la nena més feliç amb ell i bueno... ara estic que no aixeco el cap...
No sé què fer... No vull oblidar-ho, vull que tornem a parlar. I a mi no em soposaria esforç anar on hi viu ell (4h de BCN)... Només vull tornar a ser com érem. El trobo molt a faltar.
Laia Sala
Laia Sala
Data de publicació: 09/10/2017 21:46

Hola bonica, 


Entenc el que estàs vivint i la sensació d'impotència en no comprendre perquè està actuant d'aquesta manera. 

Tot el que has viscut és real, ha sigut bonic i t'has sentit molt bé. Ara ell no vol seguir amb aquest contacte. No sabem si per tema de gelosia o per algun altre motiu, però ho hauràs de respectar. Sé que fa mal i que és difícil acceptar-ho, però és l'únic que pots fer. Has provat de parlar amb ell, de demanar-li una explicació, de buscar un nou apropament... però sembla que ell no vol. 

Guarda aquests records en un paper, fes-ne un conte i, si vols, també pots posar-hi alguna foto... i quan estiguis amb força, tanca-ho dins una bonica capsa i deixa que vagi sortint del teu cap...


Una abraçada!

Laia Sala

@teràpia25


Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Amb la col·laboració de