Ulls Marrons
Ulls Marrons
Any: 2001
Comarca: Selva
Data de publicació: 09/10/2017 19:17
No se que puc fer....
La meva millor amiga porta un temps molt apagada. Ella sempre ha set una noia timida i li costa molt obrir-se. Quan vaig notar que estava trista vaig intentar que s'obris i m'expliques que li passava però no hem va dir res. Més tard vaig començar a veure que no es menjava els entrepans a les hores del pati del institut i a fer comentaris despectius sobre el seu cos. Quan anavem a menjar a algun lloc (i això segueix passant ara) costa molt que mengi.
Despres va venir final de curs. Les seves notes van baixar i va començar a estar molt nerviosa ja que es pensava que no es treuria el curs. Va estar tot l'estiu molt trista i nerviosa i va estudiar molt. Finalment va passar de curs, ja que va aprovar. Vaig pensar que ara estaria més contenta i animada, pero no ha set així. Segueix trista i molts cops m'ha dit que pensa coses dolentes que no hauria de pensar. Li vaig dir que parles amb els seus pares o que sino ja ho faria jo, i hem va dir que ho provaria de dir-lis... però no ho ha fet.

En aquests ultims dies he vist que segueix contes a les xarxes socials d'aquests que pengen fotos de cossos i frases sobre l'anorexia i la bulimia. Dient coses tipus com si nomes beus aigua i no menges seras maca o que si no estas als ossos ets lletja. O també frases sobre el suicidi o promocionan l'autolesió. Contes que amb aquestes fotos fan que algu amb depresió que ho vegi acabi fent coses que no hauria de fer.

Fa molt poc, li vaig veure cicatrius al canell. Cicatrius de talls.

Jo he passat per tot això en primera persona. Se el que és i lo que es pot arribar a pensar i a fer. I tinc molta por. Tinc por de que faci alguna cosa que no hagi de fer. Necesita ajuda professional gracies a això i a la meva familia jo vaig poguer sortir.

Vull ajudar-la. Per això hos escric perquè estic molt agobiada. Siusplau digueu-me que puc fer. (No ho publiqueu a la pagina principal siusplau).


Merci i perdo per les faltes.
Laia Sala
Laia Sala
Data de publicació: 11/10/2017 17:19

Hola bonica, 


Entenc la teva preocupació, i t'agraeixo moltíssim que tinguis ganes d'ajudar-la!

El teu paper com a amiga és escoltar-la i recordar-li (sempre que puguis), quines coses t'agraden d'ella. Recorda-li per què és important per tu i què admires del seu caràcter (no et centris en el seu aspecte físic). 

I tens un altre paper... has de parlar amb un adult: parla amb els seus pars o amb el vostre tutor o tutora. Explica'ls tot el que has vist tu i les pors que tens i deixa que ells es facin responsables de la situació. Potser la teva amiga s'enfada una mica al principi, però veuràs que tard o d'hora t'agraïrà que hagis escoltat els seus crits d'ajuda.


Una abraçada!

Laia Sala

@teràpia25

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Amb la col·laboració de