Amistat... :(

Hola adolescents.cat!!!! Primer dir-vos que sou els millors i que continueu fent-ho tant bé com ara!!

I ara anem al problema...

Des de tota la vida he tingut uns amics. Sempre, sempre erem inseparables, ho fèiem tot junts, ens ho passàvem de conya, fins que unes quantes putades que vaig rebre d’ells ens vem anar separant, a part, de que vaig conèixer a una altre nena que ens fèiem tope i ens assemblàvem i això.

Cada cop ens anàvem separant, la meva millor amiga ja no era tant amiga, i jo anava amb l’altre nena que acabava de conèixer. Després, una amiga de tota la vida que seguia amb mi, em va fer una gran putada, ho vaig passar molt malament, i jo a l’estiu, més l’amiga nova, (que ens havíem unit molt) ja la vem deixar i ara cadascú fa la seva.

Ara, al cap dels mesos, he descobert que aquells amics de tota la vida, els trobo molt a faltar. Que veig que la amiga d’ara no acaba de ser la que m’esperava, i ara trobo a faltar tots els altres. Els dies que ens quedàvem a dormir junts, quedàvem, ens ho passàvem de conya.

M’agradaria tornar a unir-se encara que ara quan ens veiem pel carrer és més aviat que ni ens saludem perquè vem acabar malament. Però, si em tornes a fer amb les de tota la vida, es d’ara (que tb estan enfadades amb elles) tinc por de que em diguin coses (ja que vaig amb elles al insti) o que em deixin de banda...

És tot tan complicat....
Però els trobo a faltar molt....

Què faig???