No era el que esperava... necessito ajuda

Tenia moltes ganes de començar la universitat. No estava gaire bé amb les meves amigues de l’institut, veia que no enganxava amb elles i no tenia ganes de quedar amb el grup. És per això que esperava amb ànsies el dia de l’inici de la universitat, ho veia com una oportunitat de començar de nou, tothom em deia lo meravellosa que era aquesta etapa i no podia esperar ni un segon més per experimentar-ho. Vaig pensar que tot seria diferent, que per fi podria fer amigues amb les quals tingues coses amb comú, que per fi trobaria aquella persona especial amb qui compartir moments inoblidables (mai he tingut parella i és una cosa que m’angoixa bastant) i també que per fi estudiaria allò que tant desitjava.

Doncs bé, no ha estat així... He conegut a gent però no he fet aquell grup d’amics especial amb qui quedar, sortir i passar-ho genial (sé que no fa gaire que he començat però ja farà un mes i em preocupa que la situació no millori), amb el grup de l’institut ens hem distanciat i ja no parlo amb gairebé ninguna d’elles, per no dir ninguna. Amb l’única persona que mantinc contacte és la meva millor amiga, el problema és que ella s’ha mudat a Barcelona i, tot i que visc a prop, és més complicat quedar tan com abans. A més a més, ella també estava en una situació semblant a la meva però ella si que ha conegut a gent fantàstica i ja té un grup d’amigues noves amb les quals surt de festa i s’ho passa genial (almenys pel que m’explica). Ella em diu de sortir però jo no soc gaire de sortir per la nit i les dues vegades que m’ho ha dit li he dit que no (a més als meus pares no els fa gràcia que surti per Barcelona).

En conclusió, em sento molt sola. Portava temps volent desprendre’m del meu grup d’amigues amb les quals no em sentia totalment còmode, però ara m’he quedat sola, totalment sola. No tinc ningú amb qui sortir, no tinc ningú amb qui parlar o compartir tot això que m’està passant. Em sento fatal perquè m’imaginava que aquesta etapa seria fantàstica i, francament, està sent una merda. Durant aquest pont de 4 dies no he quedat amb ningú, només he sortit a comprar amb la meva mare i prou, la resta de dies a casa sense fer res i intentant estudiar. Ah, això és una altra, tampoc m’apassiona el que estic estudiant, pensava que seria molt diferent i resulta que he d’estudiar moltíssimes coses que no tenen gaire a veure amb la carrera i em frustra bastant. Sé que és el que vull però em costa esforçar-me si no hi veig una utilitat.

Per últim, el tema nòvio també em toca bastant. Mai he tingut parella ni lio ni res, estic més sola que la una. M’agradaria conèixer a aquella persona especial amb qui compartir moments inoblidables però no la trobo i m’estresso perquè sento que em quedaré sola per sempre més, sense parella, sense amics... sense ningú.
Necessito ajuda perquè sento que estic entrant en un forat del qual em costarà molt sortir. Intento parlar amb gent tot i que sóc bastant tímida però sento que no acabo de connectar amb ningú... no sé que fer de veritat, és tot tant complicat. Només sento soledat, res més. Se m’estan traient les ganes de fer les coses... no faig esport, no em concentro per estudiar, no tinc ganes ni de mirar sèries o pel·lícules... Tinc pot d’estar entrant un període de depressió. El més “graciós” de tot és que estic estudiant psicologia i penso, si no em sé ajudar a mi mateixa, seré capaç d’ajudar als demés?