siusplau

Potser és una consulta direrent a les altres però necesito dir això.
La meva vida no ha set gens fàcil, vaig haver de madurar molt d'hora i sempre he set diferent els altres perquè a la meva edat valorava molt més les coses que potser altres persones.
Escolto al meus companys parlar de roba i de sabates i quan diuen el preu m'espanto, el pitjor es que es senten orgullos si arribesin a imaginar-se que la seva amiga porta les mateixes sabates des-de fa 7 mesos... Avegades per aquest motiu sento vergonya i el fet de no haver tingut mai a ningú que m'hagi estimat i recolzat en els moments difícils i en que més ho necesitava em fa avegades sentir-me molt sola quan estic amb els meus amics. Crec que no encaixo gens ni mica amb ells. Lo més trist es que no puc dir tot això a ningú perquè tampoc tinc família i estic aqui perquè de veritat necesitava desafogar-me i dir-ho i que això fos llegit.
Siusplau sigeu més empatics, no jutjeu per l'aparença, tampoc presumiu del que teniu penseu una mica més en el que està el vostre costat. No tots tenim un iphone unes jordan i vestim a la ultima moda. Els pares estimen els seus fills fassin el q fassin i siguin el que siguin, no us barralleu molt amb els pares i si ho feu reflexinoneu i que no us tiri cap enrere l'orgull a l'hora de demenar perquè arribara un dia en que no hi seràn i els trobareu a faltar també aquelles baralles.