Hola guapa!
Gràcies per explicar-nos el que et passa! Ho has explicat molt bé, has sigut molt valenta i volem ajudar-te.
Ens has dit que fa dos anys que et van diagnosticar anorèxia, que has estat ingressada 6 mesos i que tot i que vas recuperar el pes que necessitaves perquè et donessin l'alta, creus que no estàs del tot curada. I dius que ara segueixes volen aprimar-te tot i que saps que això és un pensament que et fa mal, i que és contrari a que puguis superar tot això.
Primer de tot, és normal aquesta contradicció interna que crec que deus sentir. Això de que per una banda vulguis aprimar-te, perquè no et sents bé amb tu mateixa, però per altre banda vulguis recuperar-te i deixar de fer i de pensar tot això que no t'està deixant viure! Tot això forma part de tenir l'anorèxia a la teva vida...
M'agradaria molt poder parlar amb tu perquè ens expliquis com estàs i com et sents, i poder buscar una manera d'ajudar-te. No sé si els teus pares saben com t'estàs sentint ara, i que estàs tornant a baixar de pes... Nosaltres recomanem que ho pugueu parlar, perquè quan sou menors d'edat és la única via per la qual podeu demanar ajuda (per anar al metge, per anar al psicòleg... a tot arreu necessiteu consentiment dels pares).
Si vols pots trucar al ACAB i demanar per mi i ho parlem una estona: 93 454 91 09.
Espero noticies teves!
Una abraçada
Alba Garcia
Psicòloga
