Anònim
Anònim
Any: 2004
Comarca: Barcelonès
Data de publicació: 01/12/2017 21:03
Tinc una amiga anorèxica?
Hola, fa molts dies q vec que la meva millor amiga es comporta diferent. Cada dia llenca l'entrapa a l'hora del pati i em diu q no té gana. Fa molts dies q no menja i cada vegada està més trista. Ja no riu i s'ha aprimat moltíssim. He intentat dir-li molts cops que hauria de menjar que si no no tindrà forca per fer res i ella em diu que no li expliqui a ningú que he de fer veure com si ella menjes i quan li dic que potser necesita ajuda d'un psicòleg ella s'anfada i no para de dir que està be. La veritat és que estic espantada i la vull ajudar de la millor manera possible. Em podeu dir que hauria de fer siusplau?
Alba Garcia
Alba Garcia
Data de publicació: 03/12/2017 19:20

Hola bonica! 

Primer de tot, moltes gràcies per explicar això! Entenc que no vols que la teva amiga s'enfadi, però si necessita ajuda, nosaltres et recomanem que la puguis ajudar a trobar-la. Segurament pel que ens expliques la teva amiga pot estar patint un trastorn de la conducta alimentària (TCA), com l'anorèxia. 

M'agrada perquè has sabut descriure molt bé el que li passa a la teva amiga: creus que està deixant de menjar, o menja molt poc (llença l'entrepà...) i veus que "ja no riu", "cada cop està més trista".... 

Per entendre a la teva amiga, pensa com si a dins seu hi haguessin dues persones: una d'elles és el TCA, i l'altre és ella. El TCA no vol que ningú sàpiga que està deixant de menjar, el TCA s'enfada quan li dius que s'està aprimant, el TCA s'enfada quan li dius que busqui ajuda, el TCA és el que parla de menjar, el TCA fa que controli el seu pes... En canvi, ella, és la que plora, és la que està trista, és la que no es sent bé amb ella mateixa, és la que perd força, és la que ja no riu. 

Vist així, a quina de les dues parts vols ajudar? 

Entenc que et pugui preocupar que la teva amiga es pugui enfadar amb tu si ho expliques a algú, però, pensa que aquest "enfado" vindrà per part del TCA i que ella en el fons estarà agraïda de que l'ajudis per sortir d'això (encara que al principi et demostri tot el contrari). Per tant, és important que quan parlis amb ella no li parlis sobre el menjar, ni sobre el pes, sinó sobre el patiment que veus que sent, sobre com es pot sentir amb ella mateixa, sobre aquesta tristesa. I des d'aquí li pots dir: et vull ajudar a sentir-te millor, i per això necessites ajuda. 

Per tant et recomanem que per ajudar-la puguis explicar això o bé als seus pares, o bé a algun profe de confiança. Ells podran fer el que calgui per donar-li a la teva amiga l'ajuda i el suport que necessita per sortir-se'n. 

Et deixo un apartat de la nostre web on podràs trobar més informació: 

http://www.acab.org/ca/que-son-els-trastorns-de-la-conducta-alimentaria/que-poden-fer-els-amics


">

http://www.acab.org/ca/que-son-els-trastorns-de-la-conducta-alimentaria/que-poden-fer-els-amics

">

Espero haver-te ajudat :) 

Un petonet! 


Alba Garcia 

Psicòloga 

http://www.acab.org


">www.acab.org 


Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Amb la col·laboració de