Q hauria de fer?

Hola, bé per explicar el que hem passa, és una història que porto arrosegant des de fa molts anys, però intentare ser el més breu possible. Doncs bé, a finals de la primaria era jutjada per força gent del meu voltant, no només companys i “amics” , total que un cop vaig entrar a l’institut vaig voler canviar això així que en el meu segon any vaig començar a deixar de menjar. Fins que en una revisió a la pediatra, hem va dir que si continuava baixant de pes ens ho hauriem de mirar més serio. Va ser llavors quan me mare es va implicar moltissim en la meva alimentació. Durant els últims anys, he seguit sense sentirme bé amb el meu cos i sense agradarme, i per això quan no em sentia bé o pensava q havia menjat més del que hauria hem provocava el vòmit, fins a finals del curs passat quan li vaig explicar tot al meu novio el qual em va fer prometreli que no ho tornaria a fer. Vaig començar a reduir-ho, actualment ja fa com uns quatre mesos que no ho faig. Tot i així segueixo amb els mateixos pensaments i en dies com avui tinc la necessitat de fer-ho. Pero com q no ho faig es com si ho acumules i llavors acavo com amb atacs d’ira, que la pago amb mi mateixa. Abans de començar les vacances de nadal en vaig tenir un de força fort i me passat les vacances de nadal dient a familiars que els morats de les meves cuixes son d’una patinada q faig fotre. Algun cop he parlat amb la tutora i li vaig demanar q potser hauria danar a un psicoleg pero em va demanar q li hauria d’explicar i com q soc una persona molt tancada vaig passar de fer-ho.
No sé si ha d’anar a psicologia o alimentació. Tinc un cacau mental de la ostia.
Gràcies, si més no em sento millor podent-ho explicar tot i que sigui de manera Anònima.