El món em menja

Bona nit.
Escric ja amb la desesperació en les meves mans. Els meus pares es varen separar quan era petita. Cosa que mai he superat ni han fet perquè ho superi. Seguidament, vaig patir un bullying impressionant i això em va comportar a un trastorn alimentari en el qual porto 5 anys. He sofert abusos, m’han violat, he estat amb depressió molt de temps i tothom es dona compte de que necesito ajuda i ningú em dona la ma. Estic sola y molt perduda. Les meves amigues ho saben, i s’han apartat amb el temps. Suposo que ningú vol carregas. Els meus pares no saben res, i quan els ho faig saber que no estic be, no li donen importància, d’acord, no s’ho poden ni imaginar Pero no es la manera mes fàcil després de tants de anys de fer saber aquests problemes. No se on buscar una psicòloga que em porti. Jo no me la puc pagar i la meva mare no em portarà perquè no sap res i si sàpigues alguna cosa no se no crec que em portes. Segons ella tot es pasa amb el temps. Necesito que m’ajudeu, que si em podríeu proporcionar alguna ajuda on-line o alguna cosa així em faríeu un gran favor...
Moltes gracies i disculpin les molèsties.