Ganes de marxar

Hola, em dic Marc i visc en un poble força petit. El cas és que jo sóc un noi amb grans interessos literaris i polítics, i em considero una persona amb un tarannà més aviat individual, fet pel qual em sento molt a gust a la ciutat (Barcelona) i no encaixo gens on visc. Aquí al poble tothom em coneix, ho saben quasi tot de mi i si no, fan el possible per saber-ho. A banda d'això, m'hi avorreixo molt perquè no tinc res a fer, i amb la majoria de gent de la meva edat no hi tinc bona relació. Em sento sol aquí, incomprès i la sensació és com estar en una presó. No puc fer res , perquè tothom se n'assabenta, i els "amics" que tinc em miren estrany per com penso i com vesteixo, i perquè m'agrada llegir, escriure i participo en política (tot i que poc perquè al poble no hi ha gaire moviment polític). No obstant això, a Barcelona, sóc una altra persona. Allà, he fet molts amics de la meva edat. Ells m'entenen, em respecten i fins i tot comparteixen els meus interessos. A Barcelona em sento lliure i tinc la sensació que puc ser realment jo sense patir perquè algú em mirarà malament o intentarà posar-se amb mi,
Al poble, tinc "amics" que tot el dia estan opinant sobre la meva vida, i estan sempre a sobre meu, i s'enfaden perquè sempre que puc agafo el tren sol i quedo amb gent de Barcelona.
Ara estic fent 2n de batxillerat i aquest setembre començo la universitat a BCN, fet pel qual havia pensat compartir pis o instal·lar-me en un campus universitari per comoditat , i a part, així surto per fi d'aquest lloc, i puc veure els meus amics que tant trobo a faltar ja que no puc quedar gaire amb ells a causa de la distància què ens separa. Malgrat això, els meus pares no hi estan gaire d'acord, i no entenen perquè no puc quedar-me a viure al poble si tots els joves de la meva edat ho fan. Jo, els hi he intentat argumentar que no em sento gens a gust aquí, però no em comprenen. A part, un "amic" del poble que sempre es posa amb la meva vida, va parlar amb ells a soles perquè em convencessin de que anar a la ciutat no és una bona opció i que el millor és quedar-m'he aquí. Aquest fet constata encara més la sensació que tinc d'estar empresonat.
Gràcies.