Marc
Marc
Any: 2000
Comarca: Vallès Oriental
Data de publicació: 23/01/2018 20:12
Ganes de marxar
Hola, em dic Marc i visc en un poble força petit. El cas és que jo sóc un noi amb grans interessos literaris i polítics, i em considero una persona amb un tarannà més aviat individual, fet pel qual em sento molt a gust a la ciutat (Barcelona) i no encaixo gens on visc. Aquí al poble tothom em coneix, ho saben quasi tot de mi i si no, fan el possible per saber-ho. A banda d'això, m'hi avorreixo molt perquè no tinc res a fer, i amb la majoria de gent de la meva edat no hi tinc bona relació. Em sento sol aquí, incomprès i la sensació és com estar en una presó. No puc fer res , perquè tothom se n'assabenta, i els "amics" que tinc em miren estrany per com penso i com vesteixo, i perquè m'agrada llegir, escriure i participo en política (tot i que poc perquè al poble no hi ha gaire moviment polític). No obstant això, a Barcelona, sóc una altra persona. Allà, he fet molts amics de la meva edat. Ells m'entenen, em respecten i fins i tot comparteixen els meus interessos. A Barcelona em sento lliure i tinc la sensació que puc ser realment jo sense patir perquè algú em mirarà malament o intentarà posar-se amb mi,
Al poble, tinc "amics" que tot el dia estan opinant sobre la meva vida, i estan sempre a sobre meu, i s'enfaden perquè sempre que puc agafo el tren sol i quedo amb gent de Barcelona.
Ara estic fent 2n de batxillerat i aquest setembre començo la universitat a BCN, fet pel qual havia pensat compartir pis o instal·lar-me en un campus universitari per comoditat , i a part, així surto per fi d'aquest lloc, i puc veure els meus amics que tant trobo a faltar ja que no puc quedar gaire amb ells a causa de la distància què ens separa. Malgrat això, els meus pares no hi estan gaire d'acord, i no entenen perquè no puc quedar-me a viure al poble si tots els joves de la meva edat ho fan. Jo, els hi he intentat argumentar que no em sento gens a gust aquí, però no em comprenen. A part, un "amic" del poble que sempre es posa amb la meva vida, va parlar amb ells a soles perquè em convencessin de que anar a la ciutat no és una bona opció i que el millor és quedar-m'he aquí. Aquest fet constata encara més la sensació que tinc d'estar empresonat.
Gràcies.
Laia Sala
Laia Sala
Data de publicació: 01/03/2018 12:06

Hola Marc, 


Crec que has fet una anàlisi molt acurada de la teva situació i de la teva sensació. És important que parlis amb els teus pares i els expliquis com et sents. També pots arribar a un pacte amb ells: provar de marxar i si al cap d'un any no et sents bé, tornar (per exemple). Si ho necessites, intenta buscar ajuda entre els teus professors, estic convençuda que hi ha algun professor amb qui et sents més unit i que et pot entendre i ajudar a parlar amb els teus pares. 

Crec que has de continuar insistint i intentar descobrir quins motius tenen els teus pares per procurar donar-los la volta. Aquesta és una decisió important i és natural que els teus pares pateixin i vulguin protegir-te. Treu aquest tema de conversa i escolta'ls, intenteu buscar solucions i acords per les dues bandes. 

Si veuen que et mantens ferm en la teva decisió i que procures arribar a acords, segurament els donaràs una imatge de seguretat i confiança. 


Una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.