ossetpeluix14
ossetpeluix14
Any: 2001
Comarca: Osona
Data de publicació: 29/01/2018 21:06
Puc estar patint bulimia?
Des de fa anys no em sentia a gust amb la meva imatge personal, perquè de petita era molt prima i quan vaig fer el canvi cap a l'adolescència, em vaig començar a engreixar, i tots em deien que estava gordeta, els meus pares i germans s'enreien de mi i em deien que havia de baixar de pes.

Ara ja tinc 17 anys, i des del Desembre vaig decidir aprimar-me, perquè quan vaig a l'insti, totes les nenes de la meva classe són primes, i jo sempre he tingut un complexe amb els meus braços, cames i pits. A l'instagram m'agrada molt veure a altres noies primes i sempre he volgut ser com elles, però això m'ha resultat practicament impossible, ja que mai m'he pogut aprimar, i si m'he pogut aprimar van ser 2kg, però recuperava el pes.

Medeixo 1,63 i peso 79kg, i mai m'he acceptat tal i com sóc. el Desembre fins ara Gener, he decidit vomitar tot el què he estat menjant, i he après molt de pagines web d'internet, des de que he començat a vomitar sento que estic dèbil, i tinc molt de fred constantment i tinc molt mal de coll. Em costa bastant vomitar ja que, no vomito tot el menjar sinó que bec molta aigua abans i després de menjar molt i començo a vomitar aigua. Em sento frustrada perquè no puc aconseguir ser prima, i sempre em miro al mirall i veig cada defecte sobre mi.

Sóc bastant irregular amb la regla però no crec que hagi sigut per els vòmits . sento molta ansietat alhora de menjar i després m'enarrepenteixo molt del que he fet, i quan vomito sento satisfacció perquè penso que estic més prima del que ja estava abans.

Espero que em pogueu ajudar, moltes gràcies.
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data de publicació: 30/01/2018 15:33


Bona tarda guapa!

Primer de tot vull donar-te les gràcies per escriure al consultori i explicar-nos el que t'està passant. Això demostra que tens por i que una part de tu sap que això no pot continuar així.

Pel que expliques ja fa temps que la teva autoestima s'ha vist molt perjudicada per la insatisfacció corporal i la comparació amb els altres ha fet que comencis a angoixar-te molt. T'entenc perfectament però la solució no està en provocar-te el vòmit. Sé que d'entrada pot semblar una solució màgica i ràpida però no ho és.

La bulímia nerviosa és un trastorn psicològic molt greu en que la persona pateix molt i necessita fer un tractaments. Molts cops pot acabar en un ingrés. No t'ho dic perquè t'espantis sinó perquè vegis el nivell de gravetat. A més, la persona no perd pes... de fet a la llarga pot arribar a guanyar-ne. 

Fa molt poc temps que has començat i encara estàs a temps de frenar-ho i no puc recomanar-te altre cosa que fer-ho abans de que comencis a trobar-te molt pitjor i comencis a tenir problemes mèdics.

El que està clar és que això és una cosa que t'angoixa molt i crec que necessites ajuda. Penso que el millor que pots fer és explicar-li als teus pares el que t'està passant i crec que t'aniria molt bé per un cantó anar a un nutricionista i a un psicòleg. Per una banda per millorar la teva autoestima i per altre per aprendre a gestionar les situacions que t'angoixen. 

Sé que demanar ajuda costa.... i a vegades costa molt però així l'únic que aconseguiràs és posar-te malalta i sentir-te molt pitjor. 

Si voleu poder venir un dia a l'ACAB (www.acab.org) i podem orientar-vos una mica més. Sinó podeu buscar un psicòleg i nutricionista per poder sentir-te millor.

Ja saps on som. No dubtis en tornar-nos a escriure. Ara és el moment!


Carlota López Ballestar

Psicòloga


Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Amb la col·laboració de