Torrada amb formatge
Torrada amb formatge
Any: 2002
Comarca: Noguera
Data de publicació: 06/03/2018 00:34
Tinc por...
Holaaa, bueno primer de tot deixeume que us expliqui una mica...
Quan jo era petita, els meus pares em van fer un munt de proves pk no menjava, sempre estava molt prima i no em van trobar res. Total manaven fent revisions a tope i als anys pesava normal i no tenie res extrany i ja em van fer revisions normals anuslment. Fa tres anys o aixi, quan em va venir la regla, estava molt dèbil i em van trobar anèmia, no ho vaig dir a ningu pero cada dia me de prendre una pastilla per no estar marejada.. La questió es que ultimament man sortit moltes alergies i man tingut que fer analitiques i ma sortit positiu, pero tambe lanemia mes xunga. Des de finals de les vacances de nadal, em sentia gorda i culpable de haver menjat tant, em vaig pujar a la bascula i em marcava 46.3, aixi que la idea de haver engordat 1.3kg m'horroritzava. Total, que vaig decidir de baixar una mica de pes...deixar de veure el numero 46...vaig deixar de esmorzar i dinar...al principi tenia gana pero despres ja no...em vaig acostumar. I vaig baixar de pes lentament. Baixar de pes m'agrada, em posa feliç. Quan estava feliç amb el meu pes, vaig pensar de tornar a menjar, no molt...una mica, però no tenia gana, per això hi ha dies que fins i tot paso dies sense menjar. No tinc gana i em peso a la bascula durant molt sovint. El meu millor amic se'n va donar compte, i ara no ens parlem, li vaig negar tot. Un amic meu li va dir a una professora que estava molt prima i marejada ultimament...justament el dia abans havia estat parlant amb ell d'aquest tema. Després de que parles amb mi, vaig decidir d'ocultar-ho a tothom i seguir comprant roba ampla, ja que no em sento comoda amb el meu cos. Ara u oculto a tothom, i em peso mes de tres vegades al dia amb por a engordar. La regla no me ve desde fa 1 mes no se si es normal. L'any passat vaig tenir depressio i tot i que ara dic que estic recuperada, hi ha dies ques estic molt de bajon i fins i tot me plantejat coses com el suicidi. No m'agrada menjar i no tinc gana, faig esport normal, tinc anèmia i em sento bé baixant de pes. Abans disfrutava menjantme una hamburguesa de pollo del mcdonnals pero ara la evito per por a engordar. Tinc por...no u puc contar als meus pares pk tinc por de que me tractin diferent...tiro menjar, mooolt menjar, em sento malament pero he parlat amb ells i no m'escolten de que no me posin tant. He perdut bastants quilos...Ajudeu-me...se que tinc un problema pero no se amb qui parlar ni a qui demanar ajuda...ja he perdut el meu millor amic per culpa de aixo....no vull perdre mes gent ja que nomes mintenten ajudar...
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data de publicació: 06/03/2018 16:22
Bona tarda bonica! 

Primer de tot vull dir-te que estic molt i molt contenta de que hagis escrit. Per mi, aquest text ja és una manera clara de demanar ajuda, i m’alegra que hagis confiat amb nosaltres. 

Si t’hi fixes, per una banda dius que vols demanar ajuda però que no saps a qui i per altre banda dius que has deixat de parlar-te amb el teu millor amic per intentar-te ajudar.

Sé que estàs enfadada, perquè sents que t’ataquen i que estan explicant el teu secret però això és el que defineix un amic de veritat. La persona que es preocupa per tu i  que és capaç d’afrontar que et puguis enfadar molt només per intentar ajudar-te, perquè ho necessites.

Res que s’hagi d’amagar a la gent sol ser massa bo… sé que hi ha una veu interior que et diu que el pitjor que et pot passar és que ho sàpiguen, perquè creus que així et trauran el control de la situació. Però si intentes pensar-hi t’adonaràs que el control no el tens tu. 

Cada vegada et sents més forta per resistir però més dèbil, més cansada i més deprimida… fins i tot has arribat a pensar en acabar amb tot. Aquesta no és la solució i ho saps. Hi ha una frase que m’agrada molt i que espero que et serveixi. La pots apuntar en un paper i deixar-la en un lloc visible. Diu “No prenguis decisions permanents amb emocions temporals”. Rés és per sempre, això passarà. T’ho dic de veritat!

Però necessites ajuda. No et mereixes patir així. Ni tu ni ningú. Si perdre pes fos tant genial no creus que et sentiries millor? Però saps que no és la solució.
Pel que sembla tot apunta a que estàs patint un trastorn de la conducta alimentaria. És un trastorn psicològic que afecta molt la relació amb el cos i amb el menjar. 

Has de parlar amb els teus pares. Sé que penses que s’enfardaran però no serà així… és la por la que et diu que no ho facis, i la por a perdre el control. Recorda… ja no el tens!

És important que un psicòleg t’ajudi a que puguis explicar tot el que et passa, a que pugis explicar tot el que et passa i pugui donar-te eines per millorar la teva autoestima i pugis gestionar les teves emocions de manera diferent.

Quan ens fa molta por a vegades va molt bé escriure una carta, com m’has fet a mi. Ho has explicat súper bé.

Espero que el que t’escric et serveixi per fer aquest pas. El més difícil ja ho has fet, explicar-ho i reconèixer el que t’està passant. Sé que no és gens fàcil. 
T’envio una abraçada molt gran i molta força!

Estem aquí pel que necessitis. No dubtis en escriure sempre que ho necessitis. 

Carlota López Ballestar
Psicòloga

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.