Anònim
Anònim
Any: 2002
Comarca: Vallès Oriental
Data de publicació: 01/04/2018 22:20
Confosa
Hola!
Fa un temps ja vaig demanar ajuda, però en tormo a necessitar, em sap greu... En resum la meva història es que em van diagnosticar anorexia al juny i he estat de tractament a un hospital de fia pero només un cop a la setmana perquè com tenia un pes saludable no se'm donava importància. Em van donar l'alta per falta de places i ara estic a consultes externes. Quan vaig demanar ajuda estava malament però al veure que me mare volis canviar-me d'hospital pero per motius econòmics no li anava bé em va saber tan greu que vaig intentar fer-ho lo millor possible, no ho feia bé del tot tampoc i em van dir que sinó millorava no anairia fe viatge de fi de curs. Jo amb tota aquesta situació vsig fer-ho bé. Ara he tornat del viatge pero em noto que mo estic bé, menjo molt, però molt és molt creieu-me, tinc ansietat i em dona per picar, després em sento fatal però sóc super débil ara i no entenc el perquè, abans aguantava dies sense menjar i ara no aguanto ni 5 hores. Llavors em pregunto: jo realment estic bé? Necesitaría ajuda? Per una part penso que estic curada ja casi, perquè menjo i això em fa ràbia, però per l'altre no, perquè tampoc es una relació sana amb el menjar, perquè per l ansietat com no em sento bé menjo molt, i també a vegades em restringeixo coses i també vomito molt de tan en tan i això em fa pensar que potser no estic molt bé però no estic prou malalta per demanar ajuda llavors sento que si vull ajuda he d'aprimar més pero no puc perquè sóc una débil... Estic malalta encara? He d empitjorar per demanar ajuda o directament no la necesito? Si la necesites com ho faig? A l'última consulta veu dir-me de que anés amb la meva família a la ACAB però no sé com explicar-li a me mare que si podem anar perquè s'enfadaria molt amb mi,no volen que busqui ajuda per internet ni per cap lloc. Em podríeu ajudar si us plau?
Alba Garcia
Alba Garcia
Data de publicació: 15/04/2018 12:32

Hola bonica, 

Primer de tot, moltes gràcies per explicar-nos tant bé tot això, ens ajuda molt per poder-te entendre! 

Has explicat moltes coses que han passat aquest últim temps i entenc que et sentis malament. I ens demanes si ja estàs bé, i crec que tu mateixa després et respons a aquesta pregunta... 

El teu cas és un clar exemple per entendre el que realment significa curar-se. Saps que ja no estàs tant malament, però notes que no estas bé del tot. Curar-se d'un TCA no vol dir simplement "no tenir simptomes", o menjar els 5 àpats, etc. Sinó poder-te sentir bé amb tu mateixa, amb el teu cos i amb el menjar, veure que tens eines per gestionar diferents situacions de la teva vida, però sobretot sentir-te feliç, sense patiment, i amb més força. 

Entenc que et faci por que la teva mare s'enfadi, però li pots explicar i fins i tot ensenyar-li. Tot i que "sigui per internet" has sigut capaç de demanar ajuda en un lloc on saps que et faran bé i no mal. Realment penso que en el teu cas seria molt bo que poguéssis venir al ACAB perquè allà podrem orientar-te millor. 

Sé que es difícil, però si li expliques a la teva mare, el que més o menys ens has explicat a nosaltres crec que no té perquè enfadar-se (a vegades els pares i les mares es poden enfadar perquè pateixen i no saben ben bé com gestionar aquest patiment). 

Espero haver-te ajudat, i poder fer-ho millor des de l'ACAB. 

Un petonet! 


Alba Garcia

Psicòloga

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Amb la col·laboració de