Carta als complexos.

Ultimament estic veient moltes consultes de noies (i nois) queixant-se del seu cos i dels defectes que es veuen.
Fa uns anys (2 o 3) vaig enviar una consulta aqui demanant consell per no ratllar-me sobre el meu cos, en especial els meus pits (com moltes de les consultes que he vist aquesta es la causa principal), i uns dies despres van contestar-me dient que aquests complexos marxarien amb el temps i que aprendria a estimarte.
I ara, uns anys despres d'aquesta resposta, m'he adonat que tenien tota la rao. He apres a estimar-me i he trobat a algu que tambe estima els meus defectes, i sobre tot he apres a "sudar" dels comemtaris de la gent i del que pensa la societat en general dels cossos. I encara que ara penseu (com vaig pensar jo) que mai no marxarien els complexes i que hi ha noies o nois millors que jo, en un temps totes aquestes preocupacions hauran marxat i us veureu realment be (com esteu ara pero no ho veieu, pero son coses de la edaat, no us preocupeu!!).
Un peto, sou unicsi preciosos, no ho oblideu mai.