Soc Diabètica i no em puc controlar!

Hola, Bones.

Mai no he pensat que arribaria a escriure aixó. Pero ha arribat el moment de demanar ajuda.
El cas esque soc diabetica de fa més de 5 anys i encara no he arribat a controlar-me. És a dir, hi ha temporades que vaig bé, que m'hi poso i faig exercici fisici i menjo bé i estic perfecte i contenta. Pero la majoria del temps que he sigut diabètica estic malament. El meu pes no es normal, no estic exageradament gorda, pero tinc més pes del que hauria de tenir un diabètic com jo, Tipus I.
No se que fer, tinc una obseessio per els dolços, desde xocolata fins a galetes o qualsevol cosa dolça. I esque per molt que ho intento em costa moltissim fer dieta. Bueno si pogués només deixar de menjar dolços sense fer dieta estaria més que contenta.
Arribo a un punt que em fa vergonya fins i tot anar a les visites de seguiment, perquè sempre ens trobem amb el mateix problema, i no se si les doctores pensen que el problema es que no m'arriba la insulina o si directament no s'ho creuen. Pero esque a cada visita anem fent cambis i tot segueix igual, i el temps va passant i no se si estic be o directament fatal interiorment. Cada dia visc amb aixó de que algun dia em fallara algun organ i ja no hi haura marxa enrere, pero desgraciadament després de lamentarme i plorar. Segueixo fent el que em dona la gana.

La veritat esq no faig el que em dona la gana, pero es aixó que paso per un supermercat i dic va entro a comprar alguna cosa aixi per picar. I lo mes fort esque em cardo un paquet de xocolata enter, o sigui ni una persona que no es diabètica se la pot acabar i jo sent-ho me la cardo sense pensar... I al rato ve el rollo de cardarme insulina. Em trobo malament interiorment, i despres em passa. I així successivament.

Han hagut algunes èpoques que m'he mantingut durant un mes o algo similar, fent exercicis portant la meva dieta, sense ingerir res dolç per no enganxarma a la tentació. I quan he anat de visita la glicada m'ha baixat una mica. Pero després he tornat a menjar alguna cosa dolça i m'he tornat a enganxar. I la meva vida va així, ho deixo i torno. Pero a canvi de una persona normal, poso la meva vida en joc.

No se que fer per seguir sense tenir aquestes addiccions al sucre. I poder tenir una vida normal sense viure amb la por de si demà m'emputen una cama o em treuen un ronyó!

Gràcies, i disculpeu per el super text...