No sé què passa

Hola, m'agradaria fer-vos dues consultes:

- En primer lloc, dir que acostumo a fer les coses pensant més en els altres que en mi mateixa. Ja sé que la solució és pensar en un mateix, i que no ens importi el que pensin els altres, jo ho intento, per exemple, de vegades vaig per posar-me una peça de roba concreta i penso ''Què diran si em veuen amb això?'' però de seguda m'adona que és una tonteria i em dic que si m'agrada a mi ja n'hi ha prou, però tot i així tinc una sensació que els altres em miren i que em critiquen, quan potser no és així. No sé si m'explico bé, però el que vull dir és que de manera inconscient, sempre acabo fent més coses pensant en la reacció dels altres, que en si jo estaré contenta o si m'agradarà a mi o em farà feliç. Són coses molt simples, com escoltar la música que a mi m'agrada quan estic amb amics pensant més en si aquella cançó concreta els agrada a ells, per molt que a mi m'agradi, com que sé que a ells no, doncs la canvio. Sempre penso que no faig bé, però quan em trobo en aquesta situació, per exemple, de manera inconscient ho faig, i no ho entenc. Què puc fer? Em podeu donar algun consell? Sé que haig de pensar més en mi que en els altres, i això fa temps que ho vaig millorant, però moltes vegades no em surt.

- I la segona consulta és que sóc una persona a qui sempre li ha costat molt tenir amics, i crec que la ''causa'' és perquè sóc força tímida, però quan estic amb gent de confiança o al cap d'un temps sóc jo amb aquella/es persona i sóc totalment divertida, riallera, graciosa, responsable, amb qui poden confiar, i em considero també una molt bona persona, ja que mai m'ha agradat fer ni dir mal als altres, i que m'agrada molt estimar i que m'estimin. En fi, que sempre que tinc amics i ja porto temps sent amics d'aquests, per tant que hi ha confiança, noto com de cop i volta aquestes persones van canviant la seva actitud cap a mi, es van apartant cada vegada més de mi, prefereixen anar amb altra gent, etc, quan jo sóc tot el contrari, és a dir que vaig agafant més confiança i vaig sent ''jo'' mateixa cada vegada més. Doncs de tots els amics que he anat tenint, sempre acabo notant, al cap d'un, dos o tres anys, que es comencen a apartar de mi i al final deixen de ser amics meus i no sé què fer, ja que m'agrada sempre estar amb amics, en companyia, rieent, etc. M'havia passat dos cops i vaig estar trista durant molt temps, i ara que feia ja molt de temps que era amiga d'una noia de cop començo a adonar-me que cada vegada s'aparta més de mi, ja no m'explica tantes coses, i actua amb mi com si no tingués cap altre remei, és a dir sense que li interessi de veritat està amb mi.

Moltes gràciees per tot