Anonima
Anonima
Any: 2003
Comarca: Barcelonès
Data de publicació: 29/04/2018 20:33
No se que em pasa
Primer de tot agraït-vos el vostre treball, ajuda moltíssim.
La meva situació es aquesta; desde petita he estat grassoneta i els companys alguna vegada deien comentaris sobre el meu pes i cada vegada m’ha anat afectan mes i mes, ara tinc 15 i desde petita he anat provant diferents dietes, pero cap d’elles m’han deixat a prop del meu objectiu, fa relativament ‘poc’ vaig tenir una discussió i va acabar amb la amistat mes forta que tenia, això em va afectar molt i ara em dificulta fer amics, a casa vaig estar mes irritable i feia enfadar els meus pares, crec que vaig passar per una petita depressió(plorava casi cada dia a l’habitació) això per el costat emocional, pero com ja no tenia el pes de l’amistat...en lo únic que vaig començar a pensar era el baixar de pes, cada vegada m’he anat restringint mes coses i he arribat a avui que menjo 500kcal diàries, aixo causa que de vegades m’agafi ansietat i menji bastant no tant com un atracon pero coses que en una dieta no es permetrien, després d’això em sento tan desepcionada i enfadada que faig exercici per cremar-ho tot i una mica mes, he provat a vomitar com cinc vegades i dues m’han funcionat (una ha sigut la que m’ha portat a escriure), de vegades no faig res perquè estic farta...pero al dia següent no em permeto altres aliments, fa tres mesos que no em baixa la regla, suposo que serà per això (encara que sempre ha sigut irregularisima i hauré baixat 4,5kg potser en 3mesos que no es casi res) Ja no quedo amb el grup d’amigues perquè vull fer dieta, i vaig al cole molt cansada, em marejo, em fa soroll la panxa...No aguanto veure’m i saber que totes pensen que menjo molt per ser així de grassa, quan em moro de gana i m’enfada no poder estar prima. Potser penseu en un possible TCA pero estic a 6kg de estar en un pes baix i no es suficient per diagnosticar, cert? Si m’el diagnostiquesin quin seria el tractament?
Sento haver escrit tant, pero espero que us doni una amplia perspectiva i potser ajuda a algú que estigui en una situació semblant.. i important, no vull dir als meus pares, no em sento amb forces...
Moltes gràcies.
(Pd: si l’usuari meu no es anònima no ho públiqueu sisplau)
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data de publicació: 02/05/2018 16:58

Bona tarda guapa!

Primer de tot vull donar-te les gràcies per escriure i per explicar tant bé tot el que t'ha passat. 

Penso que estàs en un punt complicat i que ho saps i que per això ha estat just ara que has demanat ajuda. 

Crec que tens molt identificat que en realitat tot ve per un cantó de la insatisfacció amb el teu cos (com a conseqüència del que va passar quan eres petita) i de les coses que han fet que no estiguis bé, com el trencament amb la teva amiga, etc. 

Moltes vegades les persones pensen que el trastorn de la conducta alimentària apareix només perquè la persona no s’ agrada a si mateixa, o per que s’ obsessiona amb el cos i amb el menjar, i tot i que en certa part això hi és també és molt important veure el que hi ha darrera, el perquè a aquesta persona li ha passat això. Molts cops el trastorn apareix quan a la teva vida comencen a passar coses desagradables, com que et tractin malament a l’escola, la separació dels pares, una mort que no saps com portar, la ruptura d’una parella, etc..., et sents molt malament i no saps com gestionar la situació. Per això, el més important és que la persona parli d’això més que del cos. 

Però el més important és que puguis parlar amb els teus pares i els hi puguis explicar com et sents, que t’està passant i que no estàs bé. Sé que no vols i que no el vols preocupar però crec que és el millor que pots fer.

Penso que el primer és anar a un metge i/o psicòleg per veure que està passant però podria estar passant això i estàs en el millor moment per frenar-ho.

A vegades tenim la sensació de que així tenim el control però no és real, encara sentim més descontrol i el malestar cada vegada va a més. Segurament a hores d'ara ja deus haver vist que per molt que t'aprimis els problemes no és solucionen, el contrari.

Si vols podries venir un dia a l'Associació (www.acab.org) i en parlem en calma. Així ens pots explicar que ha passat i intentem veure que és el que et pot anar millor.

Molts ànims, el pas més difícil ja l'has fet.

Una abraçada molt gran.

Carlota López Ballestar
Psicòloga




Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.