No se que em pasa

Primer de tot agraït-vos el vostre treball, ajuda moltíssim.
La meva situació es aquesta; desde petita he estat grassoneta i els companys alguna vegada deien comentaris sobre el meu pes i cada vegada m’ha anat afectan mes i mes, ara tinc 15 i desde petita he anat provant diferents dietes, pero cap d’elles m’han deixat a prop del meu objectiu, fa relativament ‘poc’ vaig tenir una discussió i va acabar amb la amistat mes forta que tenia, això em va afectar molt i ara em dificulta fer amics, a casa vaig estar mes irritable i feia enfadar els meus pares, crec que vaig passar per una petita depressió(plorava casi cada dia a l’habitació) això per el costat emocional, pero com ja no tenia el pes de l’amistat...en lo únic que vaig començar a pensar era el baixar de pes, cada vegada m’he anat restringint mes coses i he arribat a avui que menjo 500kcal diàries, aixo causa que de vegades m’agafi ansietat i menji bastant no tant com un atracon pero coses que en una dieta no es permetrien, després d’això em sento tan desepcionada i enfadada que faig exercici per cremar-ho tot i una mica mes, he provat a vomitar com cinc vegades i dues m’han funcionat (una ha sigut la que m’ha portat a escriure), de vegades no faig res perquè estic farta...pero al dia següent no em permeto altres aliments, fa tres mesos que no em baixa la regla, suposo que serà per això (encara que sempre ha sigut irregularisima i hauré baixat 4,5kg potser en 3mesos que no es casi res) Ja no quedo amb el grup d’amigues perquè vull fer dieta, i vaig al cole molt cansada, em marejo, em fa soroll la panxa...No aguanto veure’m i saber que totes pensen que menjo molt per ser així de grassa, quan em moro de gana i m’enfada no poder estar prima. Potser penseu en un possible TCA pero estic a 6kg de estar en un pes baix i no es suficient per diagnosticar, cert? Si m’el diagnostiquesin quin seria el tractament?
Sento haver escrit tant, pero espero que us doni una amplia perspectiva i potser ajuda a algú que estigui en una situació semblant.. i important, no vull dir als meus pares, no em sento amb forces...
Moltes gràcies.
(Pd: si l’usuari meu no es anònima no ho públiqueu sisplau)