Hola Helena,
El que et passa és més habitual del que creus. Sovint, durant l'adolescència (o en altres etapes de la vida), coneixem persones més grans per qui sentim una gran atracció i admiració. Segurament són persones que ens enlluernen, que ens ajuden i de qui podem prendre exemple.
L'actitud de la teva professora és excepcional, no t'ha facilitat cap forma de contacte amb ella fora de l'institut i aquesta és la reacció que haurien de tenir tots els professors, ja que una relació més pròxima entre professorat i alumne és il·legal.
Per altra banda, no creus que estàs travessant una línia? Com et sentiries si algú (amb qui ja has dit que no hi volies tenir una relació més propera) et seguís als comptes d'IG on surts, guardés les fotos on surts, coneix algunes dades íntimes sobre tu i intenta saber de tu a través de les teves amigues? No creus que et sentiries una mica assetjada? No creus que et sentiries incòmode?
Has de controlar aquesta obsessió i aquest control sobre ella. Escriu una carta de comiat explicant tot el que representa per tu i, després, desenganxa't de la seva vida.
Has de posar el focus en tu, en qui ets i en el que t'agrada a tu. Està molt bé tenir ídols, però no són perfectes i les decisions que prenen no sempre són les encertades o les millors per la teva pròpia vida.
Busca espai per trobar-te a tu mateixa. Et sentiràs millor, ja veuràs.
Espero haver-te ajudat una mica ;)
Una abraçada!
Laia Sala
@laiasala.psico
