M'agafara un infart...😨

Bueno, la cosa es que fa un any (quan jo anava a 6è), m'agradava molt un nen, típic rubio guapo... A mi m'havien dit que jo li agradava pero jo no m'ho creia, encara que magradava creure-ho. Total a finals de curç ja estavem decidint tots a quin insti aniriem, perque el nostre cole no tenia eso. Jo vaig triar el matex que ell pero no ho vaig fer per ell, i aixi doncs ell de repent un dia em comença a parlar per whatsapp i a partir d'aqui desde que es va acabar el cole que vam començar a parlar durant l'estiu i m'encantava. Em deia coses tipo: jodr no et vull perdre, buah quan entris al insti tots els nens sels hi caura la baba d veuret. Quan m'anava d vacances o campaments que no podia agafarel mobil (perque era estiu) em deia "et trobare a faltar"... total que comença l'insti, i es comença a distanciar de mi, mica en mica, i jo no el volia perdre pero ell s'anava distanciant de mi. Jo l'entenc perque avans en el cole al ser tan poques persones jo era més com " popular" i ara ja no, no anem ni a la mateixa classe ni res. Jo ara vaig amb unes menesque son molt infantils ( pero q me les estimo moltissim com ningu en el mon) i ell va amb amics que fuman, s'ha liat moltissimes vegades i jo cap... i ell es molt popular i jo no tant. Suposo q ara li fara vergonya venir amb mi devant dels seus amics. Se que em direu que l'intenti oblidar perque no hi ha cap possibilitat pero jo ja ho he intentat tot: he intentat no perdre els anims i intentar tenir alguna conversa, pero ell em respon amb paraules com vale, ok, bueno, ara no puc parlar... llavors em vaig adonar que era absurd intentar res, i llavors vaig intentar oblidarme d'ell, vaig borrar converses, cada cop que passava per el meu costat intentava no mirarlo molt, ja no miro ni les seves fotos ni les seves històries del instagram. Porto aixi desde el desembre i no hi ha manera de deixar de pensar amb ell, m'ha tirat un encant i esque no puc desferme d'aquest encant de cupido, sisplau ajudem, ho necessitooo. Ja no puc mes enserio.