Em sento destroçada. Necessito consell d'un especialista urgentment

Sóc una noia de 18 anys. Estava sortint amb la meva parella (noia), portavem quasi 3 anys.

Portavem un mes estressades, ella va començar a treballar (també estudiava) i ens veiem super poc, i jo estic d'exàmens. Fa dues setmanes que esta treballant i doncs la relació es veia diferent perquè no ens veiem quasi res, encara així estavem super be i parlavem del viatge que fariem a l'estiu, etc.

Un dia de cop, em va dir que necessitava un temps per ella sola. Per trobar-se. Deia que ja no es coneixia, que havia de passar temps sola per poder saber que pot viure sense dependre d'algú. Jo em vaig colapsar (d'això fa tres dies). Vam quedar i em va dir que m'estima molt, que em trobara a faltar, i lo més fotut; que no sap quant temps serà.

Jo també penso que és millor tenir contacte zero durant un temps perquè hi havia una dependència emocional molt fort, que vulguis o no, no deixa avançar una relació. És per això que li vaig dir que ho entenia i que realment seria necessari per les dues individualment i en un futur, per la relació. Hem decidit no tenir contacte, no parlar, com si tot s'haguès acabat (viure soles, viure i trobar-nos amb nosaltres mateixes). I quan cadascuna s'hagi trobat, parlar i decidir si tornar amb la relació o no.

Encara així, em mata no saber quant de temps és necessari. Em mata pensar que s'oblidi de mi en el procés, em mata pensar que s'anirà per sempre. Jo ara el que he de fer és acceptar que s'ha anat sense tindre la il·lusió en ment perquè potser alfinal no tornem, i em costa. Realment vam parlar i vam dir que l'objectiu no és oblidar-nos (com seria amb una ruptura normal), sinó viure i saber que podem estar soles, tenir el nostre temps... I això m'allibera però al mateix temps em mata perquè no sé ni quant de temps, ni com sera, ni què fer...

Gràcies