Crec que necessito un psicòleg

No sé per on començar i probablement el text acaba sent una mica caòtic, demano disculpes per adelantat.
Sempre he sigut una persona que es poda nerviosa fàcilment però crec que començo a patir ansietat. Li donc moltes voltes a les coses fins a un punt que no és sa... Em menjo el cap per petites coses si sento que em monto pel·lícules que no són certes... Li donc molta importància a coses que no en tenen... Però ho faig involuntàriament i no sé com evitar-ho...

Per altra banda sempre he estat una persona força tímida. Sento que em costa molt relacionar-me amb els altres ja bé sigui amics o desconeguts. Amb els primers no sé que explicar-lis prquè sento que la meva vida és avorrida i que no voldras escoltar la meva merda d'anecdotes o coses que em passen. Per això solc ser l'amiga que escolta i que parla poc... Però no sempre em passa es extrany i em frustra perquè gran part dels meus amics són molt extrovertits i em costa no comparar-me amb ells (perquè a ells se'ls fa tant fàcil i a mi em costa horrors?). Probablement es xq no pensen tant les coes com jo i diuen qualsevol cosa però esk quan ho intento sento com que el que dic no ve a cuento i em sento molt estúpida.... Quan haig de conèixer gent sóc un desastre.
Sóc una persona tímida i tancada de per si i quan coneixo algú per primer cop no sé que dir-li. Em quedo: i que coi li explico a aquesta persona? I si m'interessa en un sentit romantic encara es pitjor... Entre que ja estic nerviosa i que no se que dir em quedo en blanc i em provoca molta frustració. I després em sento molt inútil. A més a més que abans de quedar el meu cap comença: i si no li caic bé, i si em quedo sense dir res... En resum entro en un bucle de pensaments negatius horribles! Fins i tot una vegada vaig tenir (crec) un atac de pànic: taquicardia, un batiburrillo al cap que em pensava que em moria horrible :')

Per altra banda em costa molt expressar-me a vegades... Em costa dir el que em passa i com em sento. Tendeixo a guardar-m'ho tot fins rebentar i sóc conscient que no m'ajuda en res.

A més amés ultimament no estic de gaire bon humor. Faig segon de batxillerat i no tinc gaire clar que vull estudiar... Finalment m'he decidit però malgrat que tinc clar que si la cago no passa res... Tinc por a cagar-la. Sempre he tingut por a cagar-la, és algo inconscient i involuntàri que vull canviar perquè no em fa res de bó.

Vull canviar coses de la meva personalitat, mésa viat comportaments, però no sé com fer-ho.

Agraïria que m'ajudessiu una mica perquè no sé com portar la situació.
Moltes gràcies per l'ajuda que doneu diàriament! Sou molt grans!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!