Pares i la meva relació personal

Bon dia, em dic Nico, tinc 19 anys i tinc un problema amb els meus pares, que volen fer el més dificil possible la relació amb la meva parella.

Vull aclarar que aquesta situació ja havia passat, abans del confinament, els meus pares volien que la relació amb la meva parella s'acabés, i jo finalment vaig accedir, però no per què estigués d'acord amb els meus pares, sino per que no volia fer mal a la meva parella amb la situació (no em deixaven sortir de casa ni per fer esport, ni fer trucada amb ella, etc.)

Els meus pares volen que la deixi perquè diuen que no em va bé per l'època que estic vivint (estic estudiant una carrera, i creuen que em distraurà i em treurà temps), que no serà l'amor de la meva vida (ni molt menys, però crec que no es una bona raó), què no es una noia que sigui per mi (és colombiana, i creuen que com que no estudiarà una carrera doncs ja no pot ser per a mi) i per què només quedo amb ella (és veritat, però ells realment pensen que no tinc cap grup d'amics).

Durant aquest temps de confinament, vam començar a parlar, la meva parella i jo, i finalment vam tornar.

Ells no s'hi van oposar, però el primer dia de la fase 1 vam quedar, (ella i amb més amics en comú) i vaig arribar més tard del que havia dit, i em van mirar la galeria del mòvil i van veure un video on ens feiem 4 petons a la boca, i també tota la conversació amb ella pel whats app. Em van treure el mòvil, i em van castigar 20 dies sense sortir de casa un altre cop.

Llavors va tornar a començar els comentaris de: has de deixar-la, no es per a tu, i tots els motius que he esmentat abans, i doncs, intentant arreglar la situació, he intentat millorar tots els aspectes relacionats amb l'estudi i les relacions personals per què vegin que amb parella no m'inpedeix tenir amics ni estudiar (de moment està funcionant)

Ahir, la meva mare va dir-me que fins que no acabés exàmens que no la podria veure, i que quan els acabés ja seria lliure (ja és un avanç, ja no vol trencar la relació) però segueix creient tots els altres motius , tot i que els canvis que he fet personalment ( que poden semblar pocs) i vagin a favor meu, han sigut gràcies a ella, a que la estimo i vull estar amb ella, però no ho poden veure...

El què veig pitjor, és que a partir del 26 de juny (dia que acabo exàmens) els meus pares han dit que em deixaran veure-la (pitjor serà quan comenci el segon curs del grau), però tal i com han anat les coses (he parlat amb aquesta situació amb ells i amb la meva parella per separat un munt de cops) sincerament no crec que em deixin ser completament lliure (òbviament que quedaré amb amics, treballaré i faré altres coses a part d'estar amb ella)

(Espero haver explicat fins aquí el millor possbile la situació.)

El meu neguit es que, amb 19 anys tinc la suficienment edat per decidir amb qui passar temps i per decidir jo mateix qui vull que sigui la meva parella, i aquesta situació de malestar està fent que em planteji anar-me de casa, ni que sigui durant un temps... per què realment la meva parella és una noia increible, i vull seguir amb ella, i tallar (espero que no passi) amb una raó que no sigui els meus pares...

Realment no sé que més dir als meus pares per que vegin les coses d'una altre manera (m'han vist plorar i tot per aquest tema, i ho he parlat amb ells molts cops) i és per això per que demano ajuda, per què estic molt perdut, i no sé com portar la situació (tot i que la meva parella ha dit que ja ens veuriem a partir del 27, i que no volia deixarme)

Gràcies d'avantmà,

Nico.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.


Moltes gràcies per la teva consulta!