Pensaments suicides, problemes d'autoestima i emocionals
Doncs quan vaig anar a primer de la Eso vaig enterar-me les raons per les quals el meu pare m'havia abandonat durant 4 anys seguits de la meva infància. Però la meva mare ho desmentia tot, ja que el meu pare deia que la meva mare l'havia denunciat i no el deixava venir-me a veure, i la mare diu que realment no era aixì, que el meu pare es drogava i que no volia fer-se responsable d'una filla, volia seguir amb la seva vida de festa. Encara mai m'han dit la veritat i em sento molt enganyada i manipulada per totes dos parts.
Desprès al instituts van començar els comentaris de: ets una gorda de merda, no fas res bé, ets mes fea tio, etc. I per altre part el maltracte psicològic del meu padrastre dient-me que era una puta, que estava gorda, que no servia de res i que mai faria res útil en la vida, etc. Això em va causar tanta inseguritat que em vaig començar a odiar a mi mateixa, tan fìsicament com mentalment. I em volia fer mal, volia suicidar-me, de fet, gaire bé em tiro desde una terrassa. Ara començaré 4rt de la Eso, i segueixo amb aquest pensaments al meu cap, sento que tothom estaria millor si jo no hi fos, i que al final, he sigut un error, de fet, mentres escric això penso en fer-ho i em dono més raons per fer-ho.
Sempre m'ha fet por parlar amb algú, i avui s'ho he explicat a la meva cosina, que m'ha dit que parli per aquì.
També m'estic mirant: POR 13 RAZONES, i en l'ùnic que penso és en que ningú li donaria tanta importància a la meva mort com allà.
Sóc una persona dèbil, no tinc forces per seguir aquí, no parlo dels meus problemes que he dit abans, parlo de mi mateixa, no hi ha ningu que em demostri diariament el seu amor cap a mi, o que sàpiga que puc explicar de tot sense que em miri amb mala cara. La mort em dona por, pero a la vegada crec que és on estaria millor.
També em passa que potser durant 3 mesos estic amb MOLTS pensaments suicides, i potser durant 1 mes no, aquells pensaments disminueixen. Mai desapareixen, porto 4 anys aixì i no puc més, no puc estar devant d'una finestra amb altrua i no pensar: doncs jo em tiraria.
M'han arribat a dir violadora, i desprès dir que era una broma, o també diuen consatment que sóc una noia fàcil i desde fa uns mesos també diuen que estic molt bona. I no em fa sentir millor perquè jo no tinc cap virtud, és a dir, em sento observada i vull desapareixder. No vull seguir aixì.
Laura Centellas Data: 18/06/2020 15:30
Hola bonica,
Hi ha molt dolor en la teva consulta i t'agraïm moltíssim la confiança que ens has donat per explicar-nos la teva situació.
Segurament la teva història familiar l'hauràs de reescriure més endavant, potser amb l'ajuda d'un professional de la psicologia que et pugui ajudar a entendre i perdonar els teus pares. Pel que expliques no han pres les millors decisions com a pares, i això pot fer que et sentis enganyada i manipulada. Però pel que sembla té a veure amb les seves pors a la teva reacció i en acceptar que s'han equivocat.
Per altra banda, potser hauràs de parlar amb algú de l'institut (tutor/a, professorat, psicopedagog/a) per explicar-li tots aquests comentaris que estàs rebent. Ningú mereix aquest tracte i l'institut i l'equip docent se n'hauria de responsabilitzar per evitar que passin. Explica-ho, buida tot aquest malestar i deixa que els adults hi posin fre. Confia.
Finalment, no estem d'acord en què siguis una persona dèbil, al contrari! Ets una persona molt resilient, que has viscut moltes coses desagradables i, malgrat tot, busques la manera d'estar millor!
Continua parlant amb la teva cosina, i si tens confiança, amb altres persones de la teva família. Deixa que t'ajudin i et mostrin el seu amor. Mereixes rebre tot l'amor del món i t'has de permetre sentir-lo.
El teu cervell et dona sortides al dolor, però tu mateixa les descartes i no les vols portar a terme. No és fàcil, ho sabem. Nosaltres continuem aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis.
També et deixem altres serveis amb atenció directe:
- Infància Respon: 116 111
Ens agradaria que ens tornessis a escriure parlant sobre els plans d'aquest estiu, com has viscut el confinament i què t'han dit les teves persones de confiança. Hi són, busca-les ;)
Una abraçada!!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
