- Any: 1999 Comarca: Baix Llobregat Data: 29/06/20 13:13
pendenta de l'exterior
Hola, des de fa temps (quan estava a plena adolescència) em passa una cosa que nose si es molt habitual perquè mai li he dit a ningú (pro sem nota) i tampoc he buscat info sobre aixo perquè no sé ni si té nom però si sapiguessiu que és i com millorar els símptomes m'ajudarieu molt.
Algunes de les coses q em passen es que sempre estic pendenta de per exemple, si poso música l'haig de posar baixa, si estic a un lloc jo parlo baix per passar desapercebuda i en el cas d'estar a casa també per si m'escolten veïns (no tinc cap mala relació amb ningú i alguns ni els conec, ja que visc entre dos llocs). Quan estic amb algun amic/ga parlant li dic que parli fluix perquè no vull que s'enteri ningú del que diem, ja sigui dins una casa, al carrer o en tren (tant si son coses secretes com coses normals) i em noto incomoda per dir-lis això (jo els hi dic que es perquè escolto els sorolls molt forts, que això també és veritat, tinc bastant sensibles les orelles). A la hora de tenir sexe (que estem sols a casa, però a l'edifici viu gent) vull fer el minim de soroll tant amb veu com amb el moviment del llit o sofà perquè noto que tot s'escolta a l'altra costat (tot i que tanco les finestres) i lo últim que vull es que m'escoltin tenint relacions (i és molt complicat però es que si sona o si la meva novia gemega em desconcentro perquè penso que ens escolten, jo també gemegaria mes fort però no vull que m'escolti ningú), i també si estic a casa meva tinc la necessitat de no sentar-me a on toca la finestra pq no suporto pensar que algú m'està veient des del carrer i quan faig exercici igual, haig de baixar la persiana a pesar de tenir molta separació entre els edificis de davan (que igual ni em veuen, però m'imagino que si) i me mare sempre diu que perquè ho faig si ningú em veu.
Sempre estic pendenta de l'exterior, és com si mai em despreocupés dels demés i ja m'està agobiant sempre tenir aquest pensaments i també em preocupa agobiar a la gent que conec amb aquesta mania, sent així només estaria comoda en una casa aillada en mig de la nada.
No sé si m'he explicat bé, pero que puc fer perq no m'afecti tot això? És normal? Gràcies.
Laura Centellas Data: 09/07/2020 12:37
Hola!
Pel que expliques és com si centressis tota la teva atenció en els altres i t'oblidessis dels teus propis drets.
Realment no és fàcil trobar un equilibri entre les pròpies necessitats i les dels altres, però els extrems no acaben sent una bona solució.
Sembla que ets una persona molt discreta i que no vols cridar l'atenció de ningú, però també et direm que tens dret a marcar el teu territori, a tenir el teu espai, a poder dir al món: "ei, que jo sóc aquí!"
Pel que expliques, ets molt sensible als sorolls i creus que és el que més pot atabalar als altres. Però potser les altres persones són sensibles a altres estímuls o, senzillament, tenen llindars més alts.
La nostra proposta és que comencis a fer alguna cosa que t'atabala (però no gaire), com deixar la persiana només mig abaixada o pujar una mica el volum de la música. I comprovis si hi ha cap efecte ;)
Mica en mica recupera el teu espai i el teu dret a viure, a fer soroll i ser vista per les altres persones!
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
