Hola, fa un temps que no em trobo del tot bé, amb un desànim general però bastant suportable.
Feia un parell de setmanes que m'estava trobant excepcionalment bé, però el divendres passat un amic que m'agrada (i amb el qual he desenvolupat una certa dependència emocional) em va explicar que es va liar amb una amiga (era questió de temps). El fet és que vaig rebre realment malamemt la noticia i això m'ha fet treure un estat d'ansietat en el que no m'habia trobat mai (no almenys amb aquesta intensitat).
No tinc cap tipus de gana, avui ja portava 38 hores sense menjar perquè realment no em podia empassar res, però finalment m'he obligat a dinar i no m'ha sentat massa bé. Tampoc puc dormir, aquesta nit he dormit menys de 5 hores perquè quan me'n vaig a dormir se m'accelera el ritme cardíac i respiro molt profundament. També soc completament incapaç de concentrar-me en res i em sento molt cansat constantment.
Això m'està afectant especialment perquè acabo de començar les pràctiques, a un lloc que m'interessa molt i que és una gran oportunitat per mi a nivell curricular (cosa que m'afegeix més pressió), però soc incapaç de fer res perquè quan és activitat a l'exterior em sento sense energia i quan és a l'interior requereix concentració, i llavors també se m'accelera el pols i la respiració.
La relació amb aquest amic (que per mi és important més enllà d'aquest enamorament tonto) s'està enrarint, i això també em fa sentir molt malament. Visc a una residència d'eatudiants que comparteixo amb ell, fet que em dificulta encara més la gestio emocional. A part em sento molt sol, ja que em costa molt parlar amb la gent de com em sento.
Hi han coses que normalment em fan sentir millor, com cosir o escriure, però que ara m'estan resultant fins i tot contraproduents.
La veritat és que em sento completament perdut i no se ni que fer, ni que sentir ni com portar-ho, la veritat és que escriure això m'ha fet sentir-me be una estona, gràcies.
Laura Centellas Data: 19/04/2021 09:48
Hola!
Gràcies per compartir amb nosaltres els teus sentiments. A vegades, el fet d’expressar com ens sentim és totalment alliberador, i d’aquesta manera alleugerim el pes de la motxilla.
A vegades, mantenir l'amistat per tenir a prop la persona que ens agrada, no ens ajuda. Cal posar distància física (veure-la menys, en el teu cas hauràs de valorar si vols seguir compartint la residència amb ell, o si hi ha alguna possibilitat de fer un canvi), distància virtual (deixar de mirar tot el que penja a les xarxes) i distància mental (centrar-se en un mateix i en les coses que t'agrada fer).
El nostre cervell és una mica cap quadrat i sovint ens fa pensar en aquella persona que ens agrada. Quan detectem això és moment de centrar el pensament en nostres mateixos i buscar alguna activitat que ens agradi fer, en el teu cas la costura o escriure. És un entrenament i necessita el seu temps, però és molt sa oblidar una persona que no ens correspon.. ;)
T’animem a que t’escoltis, et valoris i no et jutgis.
I si veus que aquesta situació no millora, una professional de la psicologia et pot ajudar a poder gestionar tot aquest tema emocional d’una manera més individualitzada.
Nosaltres seguim aquí.
Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
