Decepció de persona

Hola, bona nit.
Disculpeu les hores a les que escric. Segurament estareu de vacances però esperaré a la vostra resposta.
Us explico: tenia una amiga amb molta confiança, i aquesta confiança va acabar en amor. Jo, ben estúpid, em vaig començar a masturbar pensant en ella, i ella no ho sabia. No va ser fins que la nostra relació perillava degut a que ella tenia molts problemes personals que li vaig explicar la veritat. No s'ho va pendre gens bé, no sé si m'odia però en fi. Fa poca cosa d'una setmana vam tornar a parlar però hem quedat com coneguts, i no m'explica res perquè no som amics.
He estat recapacitant durant dos mesos i no hi ha dia en que no hi pensi. A part, hem vaig fent olles de si ho explica als seus pares o si em denúncia o si m'expulsen de l'insti i això m'està ficant dels nervis, m'estic asfixiant en la tumba que jo mateix m'he cavat. Tinc problemes i no sé que fer.
He d'intentar recuperar la nostra amistat? Els hi he d'explicar als meus pares que un pajero li ha destrosat part de la vida a una pobra noia que ja patia i que confiava amb mi? He de fer alguna cosa? O ho he d'intentar ovlidar per sempre i intentar passar pàgina? Si he de passar pàgina, com ho puc fer?
Estic perdut i no sé que fer. No sé que fer perquè m'estic asfixiant.
Ajuda si us plau.

Espero que hagueu tingut bones vacances i moltes gràcies pel vostre temps, encara que una merda com jo ni s'el mereix d'unes bones persones com vosaltres. Ara no borraré la consulta perquè mira, si voleu ja m'ajudareu encara que podeu agafar aquest missatge i tirar-lo a la basura. Em sap greu, molt de greu tot el que vaig fer.
Perdó per enrotllar-me tant.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!