No ho decideix una persona sola i ningú en concret n'és el responsable, però en totes les èpoques han existit els cossos que s'han considerat «la perfecció»; són els estereotips. Però com es creen? Qui els marca? La resposta no és fàcil i tots en som una mica responsables. És la societat qui decideix quins cossos són els ideals.
És veritat que cada cop hi ha més consciència de la importància de trencar amb els estereotips que no provoquen res més que inseguretats i frustracions, però tot i així, vivim en un món envoltat de molts estereotips. A vegades, fer una ullada al passat ens pot servir per adonar-nos d'allò que sempre hem dit; que tots els cossos són bonics i que no existeix el cos perfecte.
És per això que hem buscat com eren els ideals de bellesa i atractiu masculí fa més de 150 anys, concretament als anys 1800. En aquella època tenir abdominals no era sinònim d'atractiu, tampoc marcar pectorals, tenir les espatlles amples o la panxa plana. Eren anys on l'estereotip de cos masculí «perfecte» era així:
Potser la perfecció no és res més que una sensació totalment subjectiva i personal. De fet, el que està molt clar és que no és una cosa universal perquè al llarg dels anys ha anat canviant segons les modes. Mirem per exemple quin era el cos masculí «perfecte» dels anys 60:
I de quina manera va canviar radicalment amb l'arribada dels anys 80:
Fins a arribar als anys 90 i 2000:
Tot plegat ens ha de servir per reflexionar sobre què vol dir «la perfecció». I la pregunta hauria de ser: Què és la perfecció?
