El primer petó és un moment que no s'oblida. Així ens ho heu dit vosaltres en les respostes que ens heu enviat. Recollim algunes de les vostres experiències:
Versió sense playbuzz
Doncs la veritat va ser molt bonic. Va ser amb el meu millor amic quan anava a tercer d'ESO. Sempre ens fèiem abraçades i petons a la galta i un dia se'ns va escapar un pico. L'endemà vam anar amb els amics a la piscina i vam estar jugant a prova o veritat, però no va passar res. Quan se'n van anar tots, però, ens vam quedar sols i va ens vam acabar liant. Va ser súper maco i vam estar sortint junts. Al final es va acabar i ara ja ni ens parlem, però no em penedeixo de res.
Estàvem de colònies a 1r d'ESO i jo estava coladíssima pel meu millor amic. M'estava deprimint perquè tenia la sensació que sudava de mi i ho vaig anar a explicar a la meva millor amiga. De cop, ell se'm va apropar i vam anar al bosc. Em va dir que m'estimava molt i que havia passat de mi perquè no sabia què dir-me. Ens vam abraçar i se'm va llançar. Va ser de pel·lícula.
Va ser al portal de la meva casa. El noi m'havia acompanyat i vam entrar. Vam seure prop de les escales i ell em va començar a fer preguntes i a parlar-me d'una noia. Li vaig preguntar si la noia era jo, i em va dir que sí. Em vaig començar a posar nerviosa i ell em va demanar que m'aixequés. Ho vaig fer, em va agafar les mans, em va apropar cap a ell i em va fer un petó. Va ser un moment molt especial i bonic, espero no oblidar-ho mai.
Va ser fastigós. Va ser amb la persona que m'agradava, però ell tampoc tenia gaire experiència i les nostres boques no coordinaven ni de conya, xocàvem amb les dents i pf. Després ell em va deixar de parlar i jo em vaig quedar pillada i ho he passat bastant malament. És pràctica i no tenir vergonya perquè jo estava tremolant i també va influir.
Va ser quan jo en tenia 12 anys. Era el primer cop que sortia amb algú i em feia molta vergonya. Jo no en tenia ni idea de com s'havia de fer i em feia por fer-ho malament, ja que el noi en tenia un any més que jo. Estava amb dues amigues meves i li vaig dir que vingués. Ens vam asseure sols en un banc i es va llançar. Va ser bonic i en aquell moment vaig desconnectar del món i només vivia el moment.
