Tots hem viscut alguna situació en què ens hem mort de vergonya: un moment incòmode d'aquells que no s'oblida. L'altre dia us vam demanar que compartíssiu
una d'aquestes experiències amb nosaltres i avui us portem un recull d'algunes de les respostes.
Versió sense playbuzz
Versió sense playbuzz
Un cop per una exposició oral havia de projectar un power. El problema va arribar quan en entrar amb el meu correu a l'ordinador, es podia veure com tenia una carpeta on posava "por**" al drive. Em volia morir haha xd.
Un dia vam quedar jo, unes amigues i un amic per anar a la piscina. Estàvem totes dins l'aigua esperant-lo, quan de sobte un noi clava a ell es va asseure al costat de la piscina d'esquena. Jo vaig anar cap a ell corrent i li vaig tirar aigua a sobre. Resulta que no era ell...
Estàvem a l'entrada del museu d'Ana Frank mentre ens esperàvem per poder començar la ruta. Jo estava mirant un vídeo que m'havien enviat. En un principi el vídeo no tenia so així que no vaig pensar en abaixar el volum, però de cop van començar a sonar gemecs xD. Em vaig posar molt nerviós i sense voler vaig apujar el volum.
Sabeu el típic de cantar i saludar després al públic amb una reverència? Doncs vaig fer un concert i quan vaig acabar vaig voler saludar i vaig caure de cara a terra. Quina pena que vaig fer!
A la selectivitat no et deixen sortir per anar al lavabo i de fet tampoc em volia arriscar a demanar-ho. Em van començar a venir ganes de pixar i com que l'examen durava una hora i mitja i sóc dels que apura fins a l'últim minut, no em vaig poder aguantar del tot. Quan vaig acabar vaig marxar ben avergonyit intentant que ningú veiés que portava els pantalons molls.
Estava d'intercanvi i em vaig adonar que m'havia baixat la regla. Justament estàvem al cotxe del pare de la noia amb qui feia l'intercanvi i quan em vaig aixecar vaig veure una taca al seient. Quina vergonya!
Vaig anar a sopar amb els superiors del meu pare. Estava bevent aigua i vaig riure. L'aigua va sortir pel nas amb mocs inclosos. Vaig anar al lavabo i em vaig posar a plorar del riure i de la vergonya.
