Hola Anetta,
Moltes gràcies per escriure al consultori, es nota que estàs preocupada i que ets molt bona amiga, sinó ja no estaries fent aquest esforç. Entenc les ganes que tens d’ajudar-la i imagino que deus estar pensant moltes opcions però la realitat és que en el teu cas només en pots fer una.
El primer pas ja l’has fet, intentar parlar amb ella per dir-li que veus que passa alguna cosa relacionada amb el menjar. El segon pas és complicat però és molt important fer-ho. Pensa que ella no creu que estigui malalta perquè és una de les característiques del trastorn de la conducta alimentaria, per això encara que hi parlis molts cops no ho acceptarà ni voldrà canviar-ho. Has de parlar amb els seus pares i explicar-los el que està passant i el que estàs veient. Sé que et preocupa que s’enfadi amb tu, i pot ser que al principi ho faci. Tot i així pensa que és l’única manera d’ajudar-la de veritat i que després t’ho agrairà molt, de veritat. A vegades pels amics s’han de fer coses que costen molt. Si et sents més segura demana-li a alguna altre amiga o amic que t’ajudi.
Espero haver-te ajudat.
Una abraçada!!!
Carlota López Ballestar
