Hola anònima!

Gràcies per escriure'ns i per explicar-nos el que et passa amb els teus pares, sobretot amb la teva mare, veiem.

Segurament el que els hi passa és que nenen por i no volen veure que estàs creixent. Per uns pares és difícil veure que els seus filas creixen i que comencen a tenir edat per a tenir relacions amoroses. Segurament, encara que no t'ho sembli, ta mare té molta por de que et puguin fer mal i que puguis prendre decisions poc adients. Per això és molt important que els hi demostris que poden tornar a confiar amb tu.

Com creux que podres tornar a fer que confiessin en tu? Com els hi podries demostrar que estàs madurant, que ets responsable, que prendràs bones decisions i que si t'equivoques aprendràs dels teus errors? Com pots demostra'ls-hi que si necessites ajuda els hi demanaràs que estiguin al teu costat?

Per ells és difícil assimilar que ets capaç de fer tot això perquè també han tingut la teva edat i saben com n'és de difícil no equivocar-se, no ser alguna bogeria... i tenen por de que facis quelcom que llavors t'arrepenteixis. I, sovint, molt pares creuen que si tallen les ales als seus fills ho arreglen tot. I no és així. I has de trobar la manera de poder fer que vegin que aquesta no és la manera, que hez de probar una alternativa.

Parleu-ne, si et ve de gust. Des de la maduresa, la calma i la tranquil·litat. I si ells no poden estar tranquils i s'enfaden, sigues tu la que marca la conversa de manera tranquil·la i responsable.

Una abraçada!

--

Elena Crespi i Asensio
Instagram: @elenacrespi81