Hola! Em dic Anna i porto més de dos anys en una situació familiar en la que no sóc feliç, ni jo ni ningú. Amb la meva mare sempre discuteixo, amb el meu pare no m'hi porto molt, i amb la meva germana gran encara menys. Els meus pares es volen divorciar des de fa temps, encara que això no em preocupa gens, el contrari, crec que és una bona desició ja que sempre discuteixen. En general diguem que no estic molt a gust amb la meva familia. Amb la meva mare discutim pràcticament cada dia i després fa com si res. Jo em sento deprimida i em passo els dies a la meva habitació per evitar estar amb ells, m'he acostumat a tancar-me a l'habitació i estar davant de l'ordinador per distreure'm. La meva mare sap que no estic bé, però jo no sé fins a quin punt no ho estic. Ella em pregunta que em passa, però jo no se respondre-li.
A l'institut res de l'altre món, ara m'he canviat d'escola perquè he començat el batxillerat, m'he canviat amb una amiga de l'altra escola (Aquesta amiga i jo som molt diferents i mai haviem anat amb la mateixa colla d’amics fins ara, amb això vull dir que li tinc confiança fins a un cert punt, i sembla ser que quan de vegades he volgut desfogar-me parlant una mica per sobre no ho ha acabat d’entendre, i ho interpreta com si no fos per tant o d’una manera més suau).
Sento que no puc parlar amb ningú i que tot m’ho guardo per mi, i cada vegada em costa més expressar-me o obrir-me.
Sento que tant amb ella com amb les altres persones no em diverteixo com ho feia abans i cada cop em venen menys ganes de socialitzar amb ningú. Amb els amics de l'altra escola estic bé encara que no els he vist desde fa molt de temps perquè no quedo amb ningú gairebé.
A més a més, em sento malament amb mi mateixa i amb el meu cos, i per molt que vulgui aprimar-me una mica i anar al gimnàs per poder-me sentir millor, sempre m'acabo convencent a mi mateixa de quedar-me tancada a casa a l'ordinador. En definitiva, tot això ho he explicat lo més breument possible, i em pregunto que podria fer per poder tonar a ser feliç, o almenys no sentir-me com si estigues més morta que viva. Podria tenir depressió?
Elena Crespi Data: 19/01/2017 13:06
Hola Esmolet!
Gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos tot això que et passa.
Entenem que estàs vivint una situació complicada i que t'és difícil tirar endavant però la manera de movilitzar el canvi és que et moguis tu.
Intenta quedar amb el grup d'amics d'abans, intenta fer quelcom per activar el cos: caminar, esport, gimnàs... perquè si et quedes a casa això encara genera més baixón. Per tant, hauràs de forçar-te en fer quelcom per moure't i començar a generar endorfines que et faran estar millor.
La situació a casa veiem que és complicada i que ta mare sap que no estàs bé, has provat de dir-li que vols ajuda i que potser voldries anar al psicòleg. Potser allà pots trobar els recursos que necessites per tirar endavant.
Et deixo un vídeo on et dono 4 pistes de com saber si necessites ajuda:
