Hola!!!
En primer lloc volem donar-te les gràcies per consultar-nos tan ràpidament i sobretot volem felicitar-te per ser tan bona amiga! La teva amiga està en perill i fas molt bé en actuar ràpid per a que rebi ajuda, així la cosa no anirà a pitjor.
El nostre consell és que parlis amb ella tranquil·lament (si altres amics i amigues ho saben, aneu tots junts). Explica-li que li estàs molt agraïda perquè ha confiat en tu, i com amiga que ets tens el dret i l'obligació d'ajudar-la. I per això li faràs costat per a que ho pugui explicar als pares i li puguin ajudar. Dóna-li una mica temps de fer-ho, una setmana per exemple. I si no ho ha fet, explica-li als pares o als professors. Ells sabran què fer. Nosaltres aconsellem a les persones afectades que escriguin una carta als pares de com es senten i què fan i li deixin la carta a un lloc que ho puguin llegir quan no estan a casa, així no passen vergonya. Pots explicar-li a la teva amiga aquest consell.
Has de saber que les persones que pateixen un trastorn alimentari (com pots ser la bulímia o l'anorèxia) no són conscient del que li passen, és com si tinguessin al cap una veu malaltissa que li expliqués mentides, li digués que ella "ho controla" i que la seva vida no està en perill. És per això que les afectades no demanen ajuda ni volen ser ajudades. Però les persones del voltant no hem de caure en la trampa de la malaltia, ni deixar-nos enganyar per ella. Si la teva amiga pateix un trastorn alimentari possiblement no reconegui el problema, perquè la malaltia li enganya, però tu no estàs malalta, oi? per tant no l'has de creure. Tampoc l'has d'intentar convèncer de que està malalta i encara menys d'intentar que mengi bé o que deixi de fer-ho. Ningú pot curar-se sense el tractament específic en aquestes malalties, realitzat per professionals especialitzats.
No et refiïs si et diu que l'ha deixat de fer i que no cal explicar-li als pares. Recorda que la malaltia li pot estar dient mentides. No la culpis, ella no té culpa, recorda que és la malaltia.
Pensa també que si realment no té un trastorn alimentari igualment li hauràs ajudat a que no hagi debutat la malaltia. I si el que vol la teva amiga és aprimar-se, gràcies a això els seus pares estaran assabentats i li podran ajudar a estar en un pes saludable i estar a gust amb el seu cos, sense posar en perill la seva salut.
Recorda: ser un bon amic implica estar al costat de la persona a la que estimem, però si aquesta persona posa en joc la seva salut, hem de demanar ajuda als professors o pares, ja que abans es pugui fer alguna intervenció millor.
Espero haver-te ajudat! i torna a escriure tantes vegades com et calgui fins que la teva amiga rebi l'ajuda que necessita, et sembla?
Mónica Fernández
consulta@acab.org
