He sofert bullying a primària. A l'ESO tampoc he tingut gaires amics i els pocs que he tingut no se si considerar-los com a tal, ja que quan s'ha donat alguna situació de bullying no han sortit en la meva defensa. A vegades no puc ni comptar amb ells per desfogar-me o resoldre problemes. Em sento molt sola i no és ''l'etapa aquesta que passa a l'adolescència.'' Els meus pares estan separats i per veure al meu pare he de ser jo la que vagi si no, d'ell no surt dir-me: Anem a donar un vol, sortim a sopar etc. Tinc una germana però aquesta ha tingut un fill i ja no és el mateix.
A casa no tenim diners, per lo qual he hagut de deixar hobbys o extraescolars que em feien feliç, per conseqüent, tampoc puc viatjar a les vacances, sento enveja pels que sí poden. Físicament no em veig guapa, em miro milers de cops al mirall i no veig res que m'agradi. Vaig caure en el perill d'internet, sí, com una tonta vaig enviar fotos que no havia d'enviar només per la necessitat de sentir-me estimada per algú. (aquest cas ja està a judici). La meva mare ja no em veu amb els mateixos ulls (totalment comprensible). M'agradaria poder canviar-ho però no puc tornar enrere. A partir d'això i altres alt-i-baixos m'he començat a auto-lesionar. Quan veig fotos de petita somrient i feliç no em reconec. Sé que no sóc l'única adolescent amb problemes, ho sé. Però ja no se que fer, no tinc esperances ni objectius. Necessito ajuda.
Laia Sala Data: 05/11/2017 19:49
Hola Neverland,
Hem sap greu tot el que has passat i que et sentis d'aquesta manera. Intentarem anar a pams, perquè sinó tot es fa una muntanya i és molt més difícil sentir-se bé.
Situació assetjament a classe - Explica-ho a algú (sobretot a professors, tutors i pares). Són ells els que t'han d'ajudar a solucionar aquesta situació. No et deixis res per tu mateixa. Ser "xivata" no et farà més dèbil, al contrari! És un acte de valentia!
Amics - No és fàcil sortir a defensar una persona davant tot un grup. Sé que fa mal veure que els amics no reaccionen, però segurament ells també se senten intimidats/amenaçats per aquesta situació. Intenta entendre'ls i no jutgis la vostra amistat per això. Si necessites que estiguin al teu costat, fes-ho saber, demana-ho! Busca estones per fer coses divertides amb ells, veuràs com dóna resultat!
Germana - intenta ajudar-la i acompanyar-la en aquesta nova etapa. Ves a fer-li companyia, passa estones a casa seva, disfruta dels canvis del teu nebot i aprofita aquestes estones per parlar totes dues. Potser al principi es farà una mica estrany, però mica en mica totes dues us sentireu més còmodes i necessitareu aquestes "tardes de germanes".
Pare - si la relació amb el teu pare és així i ja ho has descobert, aprofita-ho! Ell sempre reacciona bé a les teves propostes, oi? Doncs no paris de fer-les!!
Diners - aquesta situació és complicada i sé que a vegades pot ser difícil entendre-ho. Intenta buscar altres maneres de divertir-te sense necessitat de diners. Feu un cicle de jocs de taula amb les teves amigues (cada setmana a casa d'una) i fent un campionat (per exemple) o intenta aprendre a fer pentitats o a buscar formes econòmiques de viatjar! La imaginació és l'únic obstacle ;)
Mare - Segurament la teva mare ha patit molt per aquesta situació. És possible que tingui por que torni a passar o que t'hagi vist una mica vulnerable. Parla amb ella i explica els teus remordiments. Busca estones per passar amb ella i fer coses conjuntes.
Autolesions - només et faré una pregunta: arregla alguna cosa fer això? o empitjora el teu benestar? Busca altres maneres de treure la frustració que et facin sentir bé ;)
Una abraçada!
Laia Sala
@teràpia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
