Bona tarda guapa!

Primer de tot felicitar-te per ser tant bona amiga. No tothom es preocupa tant.

El primer que podeu fer és parlar amb ella directament i dir-li que us heu donat compte que està fent coses estranyes amb el menjar. És difícil que accepti el que li passa, normalment no ho accepten.

Després el que us recomano és que parleu amb el vostre tutor/a o amb els seus pares directament. Al ser menors d'edat serà la manera més ràpida de poder-la ajudar. Sé que fer això a vegades costa però és l'únic que podeu fer per ajudar-la. 

Una abraçada

Carlota López Ballestar
Psicòloga