Silence
Silence
Any: 2002
Comarca: Alt Empordà
Data de publicació: 31/03/2018 15:18
Necessito respostes
Aquest és el segon cop que us escric, a l'estiu vaig fer una consulta titulada "obsessió" on explicava la meua situació i ara necessitaria que em resolgessiu alguns dubtes. La qüestió és que des de el moment que us vaig escriure m'he aprimat uns 5 kg (encara que no és molt) i que he arribat a pesar 37'9 kg mesurant 1'59 cm. Sóc una persona molt controladora que conto tot el que menjo: kcal, HC, greixos...
Però fa unes dues setmanes que nosé perquè (potser a causa de la medicació) que no tinc com la força de voluntat per seguir el que seria la dieta i m'he engreixat fins arribar a 39 kg més o menys mesurant el mateix (1'59cm).
Em fa por que m'engreixi molt o que no pugui parar-ho i perdi el control total ja que no sé separar la part emocional amb el menjar, llavors faig com "atracons" i ho vomito però tinc la sensació que no serveix per res. I quan veig que m'he engreixat doncs tinc atacs d'ansietat, m'autolesiono, penso en la mort... I és molt dur. Ja vaig a un psicòleg però només em diu que no em preocupi i això no em tranquil•litza.
Nosé què fer, com separar les emocions amb la relació amb el menjar i no fer atracons? El fet de vomitar, pot ser el motiu de que em faci mal el coll al empassar? Com puc fer per estar com més tranquil•la i per exemple no estar-me comparant contínuament amb els altres, mirant-me a qualsevol lloc on em vegi el reflex, etc... I per últim, quin seria el pes mínim que hauria de pesar?
Gràcies per la feina que feu!
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data de publicació: 11/04/2018 16:22

Bona tarda bonica!

Moltes gràcies per tornar a escriure, pel que veig el pes ha seguit baixant i de fet està molt baix. Penso que ara mateix necessites més que anar al psicòleg de manera ambulatòria, per els pensaments que tens, els símptomes que pateixes i el malestar que estàs sentint. Penso que estaria molt bé si un dia (el més aviat possible) poguessis venir a l'ACAB (www.acab.org) amb la teva família i en parlem amb calma. 

Per altre banda, és important que el psicòleg sigui especialista en trastorns de la conducta alimentaria. No sé si el teu ho és, però és una cosa fonamental.

Jo entenc que estiguis preocupada i de fet agraeixo molt que hagis escrit. Crec que t'aniria bé poder rebre una ajuda més intensa.

Espero que truqueu i poder-te conèixer i parlar amb calma de tot això. 

Però sinó la meva recomanació seria aquesta.

Una abraçada molt gran.

Carlota López Ballestar

Psicòloga


Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Amb la col·laboració de