Em sento i estic sola.

Hola, tinc 14 anys i des de fa temps que em sento sola.
Osigui, sempre (o casi sempre) sóc jo qui ha de dir de quedar a l'altre els caps de setmana. Des de que he entrat a l'insti només he fet una amiga'' nova, però és més del mateix, la majoria de vegades sóc jo qui ha de dir que quedem. Les altres persones amb qui quedo són antigues amigues del cole, però passa el mateix.
Li he dit un munt de vegades a aquestes ''amigues'', i m'han dit que canviaran i tot això. però segueix sempre igual. No ho fan amb mala intenció, ja que crec que elles prefereixen més quedar-se a casa que no sortir tant (o quedar amb altres), no sé si m'explico.
A veure, que si algun dia estic malament o algo, sé que elles són les primeres a preocupar-se per mi, les primeres a apoiar-me, l'unic que mira, fora de l'insti, gairebé mai existeixo per elles.
A mi, en canvi, si que m'agrada sortir.
Em passa q em trobo casi cap de setmana amb ganes de sortir amb algu, però mai tinc a ningu, i si hi ha algu, és perquè ho he hagut de tenir jo la iniciativa.
Quan passa això, em quedo amb el mòbil a casa, i els meus pares es queixen de que sempre estic amb el mòbil. Però esque tampoc tinc res millor a fer, tinc ganes de dir-los. I em fot estar així.
No em digueu que intenti parlar amb més gent de la meva classe, perquè no. Ho he intentat, és més, el curs passat no anava amb cap de les meves ''amigues''(aquest any sí), i vaig coneixer a un grup amb el qual vaig quedar alguns cops i molt bé, però no encaixavem del tot. Total, que aquest grup ara per la seva banda i jo per la meva. (però cap mal rotllo ni res eh)
Abans feia un esport d'extraescolar i parlava amb gent, però res de fer ''amistats'',així que sisplau, tampoc em digueu que m'apunti a estraescolars, perquè sí, coneixes gent, però ja esta, res més. Almenys en el meu cas.

No sé, estic cansada d'aquesta situació, em sento estancada, i nosé, de petita pensava que seria diferent, que tindria un grup o algo semblant, però és que ni això. Bueno, pensava que tindria amics de veritat, però es que ja sembla que ni això.
No sé què faig malament, si sóc jo o són els altres, però de veritat que jo intento ser el més ''amable(? i tal amb tots.
Em deprimeix pensar que, quan creixi, la cosa no canvi molt.
Bé, quan creixi, o ara, que tot segueixi així.
Què puc fer?
Perdó per enrotllar-me tant, i gràcies